dijous, 31 d’octubre de 2013

castanyes, panellets i zombis

vampiressa gràcies a  l'app PhotoFunia


Cal que cada any per Tot Sants surtin els partidaris de torrar castanyes a la vora del foc i dedicar una tarda a fer panellets i es llencin els plats pel cap amb els partidaris d'untar-se de sang artificial, disfressar-se de zombis i picar portes demanant truc o tracte?????

No cal, de debó!!!! Agafem la part bona de cada tradició i, conscients que el Halloween és una festa yanki, celebrem-ho tot, tot i tot!!!

Jo faré 3 castanyades, 3 safates de panellets i aquesta tarda celebraré Halloween amb els amiguets i amiguetes de les meves filles. Se m'omplirà la casa de calcomanies d'ulls reventats i ferides dignes de pelis gore i enguany com a novetat intentarem fabricar cicatrius amb làtex líquid ( espero que sigui tan senzill com els tutorials de Youtube...). 

Folraré el marbre del lavabo amb un plàstic perquè la sang líquida no me'l taqui i serviré refrescos amb unes palletes moníssimes decorades de Halloween. La mainada s'ho passen pipa, i de retruc els papes i les mames també. Anem a picar la porta de cases i botigues prèbiament pactades del barri, per a no molestar ningú, i passem un vespre la mar de divertit.

Demà menjarem panellets per dinar i a la tarda torrarem castanyes, que ens encanten, i asseguts a la vora del foc farem petar la xerrada, com sempre.

Per cert, si voleu sorprendre les vostres amistats al WhatsApp o a les xarxes socials us recomano que us baixeu l'App gratuïta Photofunia o que visiteu la web. Hi ha un apartat dedicat a tunejar les vostres cares per a Halloween que us encantarà i farà les delícies dels vostres fills.

Recordant la mítica escena de poltergeist ( PhotoFunia)
A punt per a fer de figurant a The Walking Dead ( PhotoFunia)


dimarts, 22 d’octubre de 2013

les mentides de l'Alícia


Alícia Sánchez-Camacho i Manuel PImentel el 1999 ( foto: EFE)

Ja ho diu el refrany, i mira que jo no sóc gaire de recórrer a Joan Amades, "s'agafa abans un mentider que un coix". Sí senyor, ho he pogut comprovar diverses vegades a la meva vida, algunes fins i tot en carns pròpies amb petites mentides d'aquelles catalogades com a pietoses... A l'Alícia Sánchez-camacho se li acumulen les mentides, no sé les que haurà dit abans però si fem la mitjana de les que li hem enxampat darrerament podríem dir que la dona " miente más que habla" ( ara fotent ma al refranyer espanyol).

Deixant de banda el seu color polític, una dona que es compra les americanes dues talles més petites del que li tocaria i que, per tant, ja no és honesta amb ella mateixa, no ho pot ser pas amb els altres de cap de les maneres!!!
Gràcies al sainet de La Camarga i Método 3 ja hem après que si l'Alícia ens convida a dinar li hem de dir que NO, encara que pagui ella i el restaurant sigui de 3 estrelles Michelin.

Ara, gràcies al diari de Pedro J. Ramírez també sabem que la líder del PP català va mentir al programa TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED el 10 de novembre de 2010 ( minut 15) quan explicava que ella era mare soltera i que un dia li agradaria donar un pare el seu fill. Va mentir perquè el pare, que no era un donant de semen anònim sinò un colega de partit i de ministeri, sempre hi ha sigut, a l'ombra, això sí. I va mentir perquè aquella inseminació no va ser en una proveta de laboratori com ens va fer creure sinó pel mètode tradicional i mentre Manuel Pimentel estava casat amb una altra dona i tenia una criatura petita. Mareeeeeeeee, com diria el meu amic Santi amb aquell accent de Castelló, això no es pot aguantar!!! 


Alícia Sánchez-Camacho a Tengo Una pregunta para Usted el 2010
El diari EL MUNDO ens ha fet saber que aquest mes de setembre de comú acord l'Alícia Sánchez-Camacho i en Manuel PImentel, ara divorciats tots dos, van anar al jutjats per reconèixer la seva paternitat, donar el cognom al fill secret, i així poder establir un règim normal de visites. Aclareix el mateix Pedro J. via twitter que si han esbombat la notícia és perquè una de les dues parts hi estava d'acord, sospito que és la part masculina...

Jo he rigut molt amb les piulades que van fer del tema Camacho-Pimentel trending topic a la xarxa de microblogging, aquí teniu algunes perles:
“Admirado por el estómago de Pimentel”.
“La pregunta del día es saber si Pimentel jugaba a 2 bandas y dejo embarazadas a Cospedal y a Diaz Camacho de una tacada”.
“Pimentel y Alicia mantuvieron una relación semental”.
“Venga Pimentel, ahora a por Rita Barberá y lo de la beatificación es cosa hecha”.
“Como os pasáis con el pobre Pimentel, una mala noche la tiene cualquiera”.
“Camacho y Pimentel tropezando. A ella se le caen los papeles de Método 3. Él ayuda a recogerlos. Las manos se tocan. Miradas, sonrisas...”.
“Cuando en El Padrino aquel tío se encontró también una cabeza de caballo en la cama, gritó menos que Pimentel aquella mañana”.
“En una noche tonta, a vosotras os entra Manuel Pimentel y también vais p'adelante”, “Lo de Pimentel será una operación del PP ¿Estará clonando ministros? ¿Estará Aznar clonado?”.
“Hay que ponerle un poco de Pimentel a la vida”
2 dels fotomuntages que voltaven per Twitter sobre #Pimentel Sánchez-camacho
El fals nen proveta ara es diu MANUEL PIMENTEL SÁNCHEZ-CAMACHO i diuen les males llengües que és pastat al pare. Haurem d'esperar 11 anys perquè sigui major d'edat i poder-ho comprovar de primera ma.
De moment l'Alícia no ha dit ni muuu, deu estar maquinant la següent mentida, jo ja l'espero, aquesta dona dóna més peixet que el Sálvame Deluxe ;)




dissabte, 5 d’octubre de 2013

Si estàs fart del teu "jefe"... balla!!!

Aquí teniu el vídeo de la periodista nordamericana MARINA SHIFRIN que va decidir acomiadar-se de la feina dedicant aquest bonic vídeo al seu "jefe":



I veient d'Èxit del vídeo de la Marina el "jefe" va decidir contraatacar amb un altre vídeo:



La MARINA i el seu vídeo han començat una nova moda a Youtube: gravar-se a la feina fent el mateix, amb la mateixa cançó de KANYE WEST, "GONE", i el mateix bon rotllo. T'animes?







dijous, 3 d’octubre de 2013

Qui són aquestes dones??!!!

Aquí em teniu, al costat de la presidenta de FIDEM i una de les premiades, la Montse Serrano, acompanyada de part dels socis de la seva llibreria amb plus, la + BERNAT.

No sabeu pas com m'agrada presentar els premis FIDEM a la dona emprenedora! Quan fa 3 anys es van posar en contacte amb mi i ens vam conèixer va sorgir una història d'amor que s'ha consolidat i ara espero amb delit la trucada de la Mª Àngels Tejada cintant-me a la reunió prèvia per conèixer les premiades. Una trobada informal on conversem davant d'un bon cafè i que una servidora aprofita per a fer preguntes personals i treure el cantó més humà i proper d'aquestes dones de bandera.

Amb aquests 3 anys he tingut la gran sort de conèixer 26 primeres espases, dones que estan al capdavant d'empreses amb centenars de treballadors, que exporten els seus productes a tot el món, que innoven, que saben delegar, escoltar, reinventar-se, arriscar  i que practiquen, amb uns resultats magnífics, la intel·ligència emocional.

Totes d'aquí, de casa nostra...Increíble!!! Com és possible que no les hagi vist mai enlloc, al dominical d'algun diari en un reportatge d'aquells estupends on es parla de dones que han trencat el sostre de vidre, que han aconseguit conciliar una carrera magnífica i la família, que reben premis a tort i a dret. Són invisibles, que fort!!! Jo sempre que he tingut ocasió les he fet sortir en alguns dels meus reportatges i sempre m'han dit que sí, amb aquella complicitat...

Aquest any les premiades  m'han tornat a deixar KO. Quan em pensava que ja ho havia vist tot em trobo l'Helena Guardans, una "màster del universo" dels negocis, una dona que va fundar la seva pròpia empresa el 1994 per a poder conciliar i en els darrers 10 anys ha donat feina a més de 1.200 treballadors a SELLBYTELL. Té un domini de l'agenda excepcional, només així s'explica com pot tenir tants càrrecs i plegar cada dia a les 7 per estar amb els seus fills i guardar com a sagrats els caps de setmana.

També em va fascinar la capacitat de reinventar-se de la Montse Serrano, propietària de la llibreria Masbernat de Barcelona. El 2009, en plena crisi, mentre tancaven llibreries històriques ella va comprar el local del Sex Shop del costat per ampliar negoci, es va buscar una tropa de socis i voluntaris culturals i així va crear un autèntic Magatzem de Cultura. El dia de l'entrega dels premis FIDEM li van venir a donar suport un grup de socis, entusiasmats i enèrgics, em van encomanar les ganes de conèixe'ls de prop i ja hem quedat que em trucaran un dia per quedar a la llibreria, ja en tinc moltes ganes!!

I les germanes García, aquestes sí que em van encantar. Simpàtiques i rialleres, cadascuna amb el seu estil, es van posar al capdavant de l'empresa SOLGA DIAMANT quan l'hereu va decidir dedicar-se a la cria de cavalls. Elles funcionen com un tripartit perfecte ( cosa que no passa mai a la política), tot ho fan per consens i porten fins a l'extrem el seu lema : " treballar molt i figurar poc". Ho dic perquè si fas una cerca a Google no surten enlloc, increíble! La discreció personificada. Vaig voler fer-me una foto amb elles expressament per estrenar la secció d'imatges de la cerca de Google ;)


Una servidora amb les germanes García de SOLGA DIAMANT, L'Encarna, la Carmen i la Mª Jesús

M'ho vaig passar pipa, i em consta que la presidenta del Parlament també perquè la veia somriure tota l'estona a la primera filera. Suposo que la Núria de Gispert es veia identificada amb moltes de les premiades de FIDEM aquella nit. Amb la veterania i generositat de la Mey Hofmann, sempre al peu del canó, amb la visió de l'Ana Maiques, disposada a demostrar que la ciència també pot ser un bon negoci i considerada una de les empresàries de menys de 40 anys més influents d'Espanya, amb la tenacitat de la Teresa Vallès, amb la frescor i autenticitat de la Florencia Morazzani, una argentina que triomfa amb les seves empanades a Barcelona a KUK COMIDAS o amb la creuada conciliadora de la  Carme Marcet.

Espero tornar-les a veure a totes el dia que ens donin cita la tropa de la llibreria +BERNAT, aquell dia tornaré a intentar convèncer-les que s'han de fer més el xulo i deixar-se veure, que el seu testimoni és un orgull i un model a seguir per totes les dones. Ja us explicaré com m'ha anat!!!