dissabte, 31 d’octubre de 2009

QUAN VE EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES LA CASTANYERA, LA CASTANYERA...


Hoooola a tothom!!!

Com podeu comprovar ja he anat a collir castanyes, ja les hem torrat i ja les tinc a la panxa barallant-se amb els panellets de la Sara, les costelles a la brasa, la botifarra, el pa amb tomata, la ratafia casolana que ha portat el meu amic Pere i el bescuit de xocolata i crocant que ha preparat una servidora per acabar d'arrodonir l'àpat...

Us preguntareu per què carai no he fet panellets, molt senzill, després d'uns quants intents de competir amb els que fa la meva sogra he desistit, o si ho voleu d'una manera més professional, després d'estudiar el producte de la  competència durant anys he decidit retirar-me discretament i anar a la recerca de  nous mercats... Aquí els teniu, ben presentats, ben fets i boníssims!!!! Felicitats Maria ets la reina del Mambo fent panellets :)



I jo, discretament, com us comentava, he obert una nova línia de productes típics de la Castanyada i hi he afegit el component HALLOWEEN ( tot màrketing...). Bescuit de xocolata amb crocant d'avellanes torrades i un toc de ratafia Russet, no és pas per res però ha durat 5 minuts a taula...



I com que demà encara continuem amb les castanyes, els boniatos i els panellets he decidit fer una altre bescuit per portar a casa dels meus pares. Aquesta vegada de yogurt natural i crocant d'avellanes i ametlles amb llimona. Té molt bona pinta...



Ah, per cert, divendres vaig quedar amb la meva amiga EVA ARDERIU, periodista com jo i professora  de la Universitat de Vic. Tot dinant aprop de la plaça de la catedral vam planificar el contingut de la classe que donaré al seu grup d'alumnes el pròxim divendres 20 de novembre. El tema, per mí, apassionant: la relació dels periodistes de Ràdio amb els periodistes que porten els gabinets de comunicació. Estic emocionada preparant el tema, té molt de marro!!!

O sigui que tinc el temps just per païr els productes típics de la Castanyada que dilluns ja em poso a treballar la classe!!!!!!!!!!!!!

Fins aviat a tots i a totes i que la Serendípia us acompanyi :)

dilluns, 26 d’octubre de 2009

ARA SÍ QUE TINC TEMPS PER CUINAR!!!!!


Hooooola a tothom!!!

Abans de res us demano disculpes per tenir el blog abandonat tants dies, sóc una mica desastre, glups... La veritat és que trobar feina porta una feinada de boig i entre preparar projectes, anar a Barna a reunions i preparar el meu repertori de cançons noves de trinca no tinc un minut per perdre actualitzant.

Jo, que sóc positiva de mena, estic aprofitant el temps que ara tinc i abans no tenia per fer coses que m'agraden i permeten expressar tota la creativitat que porto a dins ( que és molta, creieu-me...). Resumint, que he tornat a cuinar delicatessen, aquelles cosetes que no pots fer quan treballes i els menus del dia dia de la família ja són una càrrega massa pesada.

I perquè quedi constància de tot el que he fet, aquí teniu unes quantes fotos. La primera és un BACALLÀ AMB ALLIOLI. A la foto està estupend però haig de confessar que em  va quedar salat com una mala cosa... era la primera vegada que el feia i vaig canviar l'aigua poques vegades, no em tornarà a passar!!!



Aquest peix tan bonic és un DENTO, peix de roca pescat pel meu pare, l'Eugeni a les aigües de la Costa Brava Nord. Al forn i amb un llit de patata i un bon sofregit de ceba i tomata és boníssim.


Aquí teniu unes ametlles torrades al forn i saladetes amb sal groixuda, un dels meus vicis ho confesso... Me les va portar amb la closca i tot la TERESA collides dels seus ametllers. L'altra dia mentre mirava els caçadors de bolets i flipava amb en JUSTO MOLINERO i el seu company canyí  les vaig pelar... prova fefaent que les dones podem fer dues coses a l'hora i quedar-nos tan panxes :)

Un bon dia em vaig llevar i em vaig dir: i jo perquè no puc fer la pasta de full en comptes de comprar-la bona i feta al súper??? I ho vaig fer: mantega, farina i aigua, tot molt fred... i moooolta paciència.


El primer que vaig probar són uns bastonets salats, els vaig fer de ceba cruixent, de pipes i de formatge parmesà, em van quedar boníssims.





Després de l'èxit dels bastonets salats de pasta de full vaig decidir de fer un pas més i llençar-me a la piscina amb uns llaços de mel i llet condensada... tenia un cita familiar a VILAMACOLUM i volia quedar com una senyora... però vaig patir més que BEN HUR!!!!!!!!!! resumint, que per la feinada que porten els  "p" llaços no val la pena fer la massa tu, la compres al súper i punto!!!! Ara, això sí, em van quedar prou bons i a taula no en va quedar ni un... potser perquè els vaig advertir que era la primera i l'última vegada que els feia !!!!!


Després de la meva experiència amb la pasta de full vaig reflexionar profundament i vaig arribar  a la conclusió que havia començat la casa per la teulada, embolicar-me a fer experiments amb masses tan delicades sense haver fet mail de la vida PA!!!! I ja em teniu amb l'aigua, la farina, la sal i el llevat de París. Ara, això sí, seguint la meva màxima de convertir qualsevol cosa en un espectacle, en comptes de fer un pa rodó o una barra, vaig fer panets de gustos, aquests de la foto són de ceba.


Aquí teniu els deliciosos panets de pipes.











I què me' dieu dels panets de xoriç???? Un pecat per la dieta, sens dubte, però una delícia pel paladar.
Ja ho veieu, o no escric al BLOG o redacto la Bíblia en vers... Aquests són els experiments culinaris que he fet només els darrers 25 dies... Si en voleu la recepta d'algun en concret només m'ho heu de demanar.

Fins aviat i que la Serendípia us acompanyi :)