La Merkel al Súper fotografiada per Luís Doncel ( El Pais) |
Ella
va al súper el divendres, jo hi vaig el dilluns. Porta un carret de color
vermell, jo el tinc blau elèctric. Fa la compra en un súper cèntric que li
queda a la vora de la feina, que és com la seva segona casa. Jo faig la compra
en un súper cèntric que em queda a prop de casa, que és on treballo la major
part del temps. S’escapa a mig matí, una hora poc transitada per la resta de
mortals que també van al supermercat, jo hi vaig havent dinat, per no trobar gent.
Compra vi, verdura, olives… Jo carrego de tot, a casa som 5! Hi va tota sola,
jo també.
Diuen els que la coneixen que anar al supermercat la relaxa, com a mi. Passeja pels passadissos carregats de productes empenyent el carret i
pensant mil coses, ningú la destorba, de tant en tant connecta amb la realitat
per agafar un paquet d’arròs, una coliflor, una ampolla de vi i torna al seu
món.
Tothom la coneix però ningú li diu res, és el seu moment, i la respecten.
En aquell instant la dona més poderosa del món és com jo, com tu, com tota la
gent que hi ha al súper. Això la fa gran, diuen els analistes, sense pensar que
l’essència recol·lectora la porta a dins, com totes les dones. Comprar per
omplir el rebost està gravat amb foc dins el nostre ADN, pels molts homes pot
ser un fet extraordinari però per nosaltres no ho és.
Va anar a comprar al súper el 2 de març de 2012 i va ser notícia perquè ho va fer sortint de signar el pacte fiscal Europeu a Brusel·les i ha tornat a ser notícia ara, perquè el divendres 20 de setembre, 48 hores abans de les eleccions, el corresponsal del País a Berlín se la va trobar al súper per casualitat. Clar, perquè ella fa la compra el divendres i no canviarà la seva rutina de tota la vida!!!
Angela Merkel tornarà a anar al súper demà a mig matí, perquè és divendres, i ho farà amb aquella serenitat que la caracteritza. Ja no serà notícia, segurament tornarà a comprar vi, pebrots, bròquil i olives mentre pensa amb qui pactar per a formar govern. Jo aniré al súper el dilluns, com sempre, i també pensaré a qui enviar els meus projectes i el meu currículum mentre empenyo el carret de la compra.
Hi ha moltes coses que no m'agraden de la Merkel però aquesta sí, i als alemanys també, per això cada dilluns quan vaig al supermercat jo també sóc Angela Merkel!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada