Conec unes quantes patinadores de l’equip de
les grans, estudiants, aplicades, forjades any darrera any en aquesta pedrera
que és el CPA Olot. Noies acostumades a la disciplina fèrria del seu
entrenador, Ricard Planiol, i a treballar en equip. Sí, perquè sense esforç no
s’aconsegueix res. El mateix esforç que fan els pares d’aquestes noies servint
entrepans i begudes a la Barraca del club per festes del Tura per aconseguir
diners, perquè aquí es mulla tothom. Ens va costar una mica de creure’ns-ho,
parlem en plata, fins que no van arribar les medalles no els vam començar a fer
una mica de cas, els catalans som així i els garrotxins encara més, però ara
sí, ara ja hem vist la llum i no ens atura ningú!
I el CPA Olot també ho ha sabut fer molt bé, s’ha
anticipat als esdeveniments, ha planificat cada moviment i sobretot, ha sabut
encomanar la il·lusió a tothom, la de pensar que quedarien entre els 3 primers
d’Europa i que, per tant, podrien optar a participar als Campionats del món
2012. I després, i el més important, el suport que han tingut. Olot i comarca
ha fet pinya al voltant de les seves patinadores, des de la gent dels pobles i d’Olot passant per les empreses, les
institucions, els mitjans de comunicació locals i les famílies de les
patinadores, tothom!!! Només així es poden fer les coses i només així poden
sortir bé. Només així han aconseguit els 75.000 euros que necessitaven per anar
al mundial de Nova Zelanda. També ho han aconseguit les patinadores del REUS
DEPORTIU, sots campiones d’Europa. No conec el seu cas de primera ma però pel
que he llegit l’essència del seu triomf és la mateixa que les noies
garrotxines.
És curiós, ahir dinant amb una colla d’amics
parlàvem de la situació social i política de Catalunya, de com ha canviat, del
que ha de venir, i tots vam coincidir amb el mateix: que havíem recuperat la Il·lusió,
la il·lusió en un futur que tenim a tocar i que ens fa bullir la sang un altre
cop. I això és fantàstic!!! Ara ens ho hem de creure, hem de fer pinya tots al
voltant del nostre país, ens hem de sacrificar com els pares i mares de les
patinadores del CPA Olot, hem de donar-li un suport incondicional com la gent
d’Olot i Comarca i hem d’esperar dels nostres dirigents que sàpiguen
anticipar-se i planificar cada moviment, com la junta directiva i els
entrenadors del CPA Olot.
Jo tinc la il·lusió que les patinadores catalanes
tornaran a casa com a campiones, com a mínim tenim dues opcions, OLOT i REUS,
igual que tinc la il·lusió que Catalunya tornarà a ser un país independent, com
a mínim tenim una opció, i aquesta
sensació és fantàstica i és ben meva i no me la pot prendre ningú!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada