dimecres, 25 d’abril de 2012

TERRIBILITIS AGUDA

Mai  m ‘hauria imaginat que la derrota del Barça davant el Chelsea m’afectaria tant. Tothom que em coneix una mica sap que sóc molt poc futbolera, ara, això sí, sóc del Barça. El dia del famós 5 a 0 contra el Reial Madrid jo era al Corte Inglés de Plaça Catalunya, i quan vaig sortir vaig pensar que hi havia hagut algún atemptat, ni una ànima enlloc, em vaig posar ràpidament els auriculars del telèfon i vaig  connectar la ràdio. Llavors cantàven el quart gol, en aquell precís instant ho vaig  entendre  tot...

Amb això us vull dir que a mi el futbol no em condiciona l’estat d’ànim, ara, haig de confessar que des que Guardiola és el Míster el Barça per a mi  te uns valors i un interés que no tenia abans. Però ahir al vespre tot va canviar. Escoltava el partit mentre feia el sopar  i estava més  negitosa que mai, no sé, una sensació estranya.  Els darrers 10 minuts estava aferrada al comandament com si amb els botonets pogués dirigir la jugada  del gol… Però no, la crua realitat va ser una altra, tots la sabem. Em vaig quedar muda, vaig tenir una sensació de derrota moral, em va caure l’ànima als peus com mai m ‘havia passat abans…

Després, per acabar-ho d’adobar, vaig mirar el capítol de la meva sèrie preferida, ANATOMIA DE GREY, i va ser un  desastre, tothom es moria: el marit d’una  de les protes a quiròfan, una familia sencera moria d’accident després de xocar contra l’ambulància on anava la Grey amb un nadó recent nascut que també estava a punt de morir. La doctora Torres, la traumatòloga, va perforar el cor d’una pacient perquè es va pasar de rosca cargolant un clau  a la columna…
I aquest matí quan he agafat el cotxe per anar a Barna he sentit les declaracions del ministre MONTORO a la ràdio i m’he  enfonsat. Només falta que ara ens intervingui l’estat, els catalans ja podem plegar! Llavors ho he entès tot: el Barça era l’únic que em quedava, un lloc on aferrar-me i tenir arguments per pensar que tot anirà bé.

A sobre m’han faltat pebrots per plantar-me  i no pagar el peatge de l’AP7… I ara què Clara? Com ho faràs? Costa molt mantenir la moral amunt quan tot al teu voltant trontolla i asumir que fins i tot Messi pot fallar un penal…  SORT QUE HE REACCIONAT!!! Estava patint un autèntic atac de “terribilitis”, un brot de manual, tal i com el defineix el doctor Rafael Santandreu en el llibre que he regalat al meu marit per Sant Jordi: L’ART DE NO AMARGAR-SE LA VIDA.
No pensava pas que mai arribaria a recomanar-vos una entrevista de L’ABC, però com  que l’últim que s’ha de perdre és el sentit de l’humor, i jo el tinc bé gràcies a Déu, aquí la teniu, veureu que el doctor Santandreu va ser premonitori amb les seves respostes….

ENTREVISTA DEL DOCTOR SANTANDREU AL DIARI ABC



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada