dijous, 19 d’abril del 2012

LA SÍNDRIA TACADA DE SANG

Ja heu tastat la Síndria aquest any??? Jo fa un parell de setmanes no me’n vaig poder estar i en vaig comprar la meitat d’una al mercat setmanal d’Olot. Hmmm, tenia un aspecte deliciós, vermella com la sang, de la marca FASHION, per suposat ( que és la crème de la crème de les síndries). El fet és que aquella mitja síndria sucosa i apetitosa va volar tant bon punt la vaig posar a sobre la taula havent sopat. La temptació de la síndria és molt forta, per això avui quan he anat a dinar a casa els meus pares i l’he vista a sobre el marbre de la cuina he sabut que seria l’encarregada de tallar i repartir la mitja síndria vermella com la sang.

M’encanta anar a dinar cada dijous que puc a casa els pares, compartir taula amb el meu germà, el meu oncle i una amiga de fa molts anys i fer petar la xerrada. És com fer un INFORME SEMANAL en viu i en directe, allà surt tot. De tant en tant, quan pot, també s’hi apunta el meu marit, i avui precisament avui que hi havia síndria sucosa i apetitosa ha pogut venir.

Verdura, ales de pollastre al forn amb ceba rostida, pa, vi, aigua i de postres... síndria. L’oncle me l’ha passada i ha comentat que no era pas FAHSION, mala cosa, fora de temporada o apostes  per un valor segur o pots fracassar estrepitosament. Jo he agafat un ganivet de serra petitó però molt afilat, fabricat a Olot mateix pel pare de la meva amiga MIREIA RAMÓN, i m’he disposat a encetar  la síndria i també un nou tema de conversa: que als catalans sempre ens toca pagar doble: ara haurem de pagar l’euro per recepta i  el tant per cent segons la renda que apliqui l’estat amb els medicaments amb recepta. Ostres tu! La conversa ha pujat de to, mentre jo tallava el primer tall de síndria, pel meu germà.

 Després algú ha dit: “ens que ens maten a pessics: pugen impostos directes i indirectes, dupliquen les taxes a les universitats ( que un cop acabada la crisi no tornaran a baixar per cert...), retallen en pilars tan bàsics com la sanitat i l’educació... Ja està, segon tall de síndria, pel meu oncle. Mentre em disposava a tallar el tercer tall el meu marit ha espetegat: aquí falta valentia i organització!! No pot ser que la primera partida pressupostària de Catalunya sigui per la Sanitat, la segona per  l’educació i la tercera per pagar els interessos dels crèdits que hem d’anar demanant per a poder atrapar les coses. El tercer tall de síndria se’m resistia una mica, la veritat, però la conversa era tan interessant que el ganivet marxava sol. “Aquí el que s’hauria de fer és apel·lar a la solidaritat de tots els catalans en actiu, assalariats i empresaris, però només una sola vegada. Demanar el 10% del sou del mes de paga doble als assalariats, i als empresaris autònoms el 10% dels beneficis d’un mes. I prou, s’ha acabat la sagnia!!!”
Ahhhhhhhhhhhhh, m’he tallat!!!!! El ganivet m’ha mig esberlat el dit polze i el vermell de la meva sang s’ha  mimetitzat amb el suc de la síndria. He sentit la serra a dins meu i m’ha fet mal, tothom s’ha esverat.  Mentre em pintaven la ferida amb iode he pensat per un moment que allò era l’encarnació del mal que et deu fer “regalar” el 10% del teu sou o dels teus beneficis d’un mes per sanejar l’economia del teu país. M’estimo més això que no pas que em matin a pessics... Per cert, la síndria tacada de sang no era, ni de bon tros, tan bona com la primera que em vaig menjar.

                                              Aquí teniu els protagonistes de la història...




1 comentari:

  1. Una cosa és que ens matin a pessics i una altra molt diferent és que, per un miserable 10 % tu et vulguis fer l'harakiri!

    ResponElimina