SÍ, SÓC JO, HE TORNAT...

Hoooooola a tothom

No tinc perdó fa molts mesos que no escric res, sempre dic el mateix, deu ser que no aprenc la lliçó. La meva vida professional va a batzegades des de fa 3 anys i no hi ha terme mig: o tinc tot el temps del món per escriure o no tinc ni un segón. Ara, no cal que us ho digui, estic a la fase TINC TOT EL TEMPS DEL MÓN, o sigui que penso  aprofitar per posar-me al dia i explicar-vos coses interessants. El primer que us vull comentar és que he estat els darrers 4 mesos ( desembre 2011_març2012) fent de reportera al programa d'en JOSEP CUNÍ, i això m'ha robat molt de el temps. Aquí us deixo un enllaç com a prova perquè veieu algunes de les coses que he fet a 8 AL DIA.
També he estat molt embolicada amb els concerts de presentació del meu primer disc AUTORETRAT a Olot ( Teatre Principal) i a Barcelona ( Sala B de Luz de Gas) a finals de gener. Van anar espectacularment bé, dos dies memorables, sobretot el d'Olot.
En Josep Cuní em va fer una ENTREVISTA  el dia abans del concert d'Olot i després de veure-la uns telespectadors van decidir venir al concert. L'endemà deixaven aquest comentari a la web del programa. Al llegir-lo em vaig emocionar:

1.       22/01/2012 a les 17:08h per Jordina L. Recasens

Després de veure la Clara al vostra programa, varem comprar una entrada pel concert d’Olot perque varem intuir una gran sorpresa. No va ser una troballa, varem disfrutar com mai amb el meu marit. El concert a Olot va ser genial. De les millors experiencies que hem tingut. El meu marit es pianista i jo violoncelista. Ens dediquem a la musica des de fa 30 anys, i no ens hauriem imaginat mai el que varem veure al Teatre d’Olot. La banda genial amb uns grans musics. Els cors fets per un jove (no recordo el nom) amb uns matisos impressionants. El violí exquisit. El grup Portbo geial. L’ambient fantastic. el teatre ple fins a dalt i cua a taquilla. I la cantant… EL MILLOR SENS DUBTE. Propera, familiar, ens va fer sentir coses molt internes. Va remoure’ns l’ànima. Crec que m’havia emocionat tant. Sóc fan. Us dóno les gracies Sr. cuní, per fer-nos aquesta troballa. Moltes gracies moltes i moltes, i molt emocionada!!! Varem tornar a Barcelona felicos, molt felicos.

 No sé on em portaràn ara mateix ni la música ni el periodisme però són les meves dues grans passions per això no deixo d'escriure cançons i projectes de ràdio i TV per obrir nous horitzons. Un dia tot aquest esforç valdrà la pena, llavors ni me'n recordaré dels moments en blanc i negre...

fins aviat!!!