dilluns, 26 d’octubre de 2009

ARA SÍ QUE TINC TEMPS PER CUINAR!!!!!


Hooooola a tothom!!!

Abans de res us demano disculpes per tenir el blog abandonat tants dies, sóc una mica desastre, glups... La veritat és que trobar feina porta una feinada de boig i entre preparar projectes, anar a Barna a reunions i preparar el meu repertori de cançons noves de trinca no tinc un minut per perdre actualitzant.

Jo, que sóc positiva de mena, estic aprofitant el temps que ara tinc i abans no tenia per fer coses que m'agraden i permeten expressar tota la creativitat que porto a dins ( que és molta, creieu-me...). Resumint, que he tornat a cuinar delicatessen, aquelles cosetes que no pots fer quan treballes i els menus del dia dia de la família ja són una càrrega massa pesada.

I perquè quedi constància de tot el que he fet, aquí teniu unes quantes fotos. La primera és un BACALLÀ AMB ALLIOLI. A la foto està estupend però haig de confessar que em  va quedar salat com una mala cosa... era la primera vegada que el feia i vaig canviar l'aigua poques vegades, no em tornarà a passar!!!



Aquest peix tan bonic és un DENTO, peix de roca pescat pel meu pare, l'Eugeni a les aigües de la Costa Brava Nord. Al forn i amb un llit de patata i un bon sofregit de ceba i tomata és boníssim.


Aquí teniu unes ametlles torrades al forn i saladetes amb sal groixuda, un dels meus vicis ho confesso... Me les va portar amb la closca i tot la TERESA collides dels seus ametllers. L'altra dia mentre mirava els caçadors de bolets i flipava amb en JUSTO MOLINERO i el seu company canyí  les vaig pelar... prova fefaent que les dones podem fer dues coses a l'hora i quedar-nos tan panxes :)

Un bon dia em vaig llevar i em vaig dir: i jo perquè no puc fer la pasta de full en comptes de comprar-la bona i feta al súper??? I ho vaig fer: mantega, farina i aigua, tot molt fred... i moooolta paciència.


El primer que vaig probar són uns bastonets salats, els vaig fer de ceba cruixent, de pipes i de formatge parmesà, em van quedar boníssims.





Després de l'èxit dels bastonets salats de pasta de full vaig decidir de fer un pas més i llençar-me a la piscina amb uns llaços de mel i llet condensada... tenia un cita familiar a VILAMACOLUM i volia quedar com una senyora... però vaig patir més que BEN HUR!!!!!!!!!! resumint, que per la feinada que porten els  "p" llaços no val la pena fer la massa tu, la compres al súper i punto!!!! Ara, això sí, em van quedar prou bons i a taula no en va quedar ni un... potser perquè els vaig advertir que era la primera i l'última vegada que els feia !!!!!


Després de la meva experiència amb la pasta de full vaig reflexionar profundament i vaig arribar  a la conclusió que havia començat la casa per la teulada, embolicar-me a fer experiments amb masses tan delicades sense haver fet mail de la vida PA!!!! I ja em teniu amb l'aigua, la farina, la sal i el llevat de París. Ara, això sí, seguint la meva màxima de convertir qualsevol cosa en un espectacle, en comptes de fer un pa rodó o una barra, vaig fer panets de gustos, aquests de la foto són de ceba.


Aquí teniu els deliciosos panets de pipes.











I què me' dieu dels panets de xoriç???? Un pecat per la dieta, sens dubte, però una delícia pel paladar.
Ja ho veieu, o no escric al BLOG o redacto la Bíblia en vers... Aquests són els experiments culinaris que he fet només els darrers 25 dies... Si en voleu la recepta d'algun en concret només m'ho heu de demanar.

Fins aviat i que la Serendípia us acompanyi :)

1 comentari:

  1. montse de vilamacolumdijous, 12 de novembre, 2009

    Hola Clara i família!!!! jo vull donar fe del bon resultat de la pasta de full. A Vilamacolum ens va encantar ... i com tu molt bé dius, no en va quedar cap a taula. Jo, per la meva part he continuat amb les croquetes de pernil, mandonguilles guisades (2 kilos en vaig fer la setmana passada) i el diumenge vaig fer lioneses de nata. Era la primera vegada que feia pasta choux ... i no em va pas quedar malament. Ara bé com que sóc molt crítica no quedo mai del tot contenta i no goso fer fotos. Hauré de deixar els prejudicis de banda i fer fotos, jajajaja. Per cert, els ous ferrats al microones amb aquell gadget tan xulo surten prou bons. Evidentment els ous ferrats són ous ferrats, fregits amb força oli ... però a falta de pan buenas son tortas ... i mai millor dit. estaven molt bons i repetirem però ... ahir vaig començar dieta (sí, filla, una altra vegada, jajajaja) i, de moment no podré menjar-ne més :((( ara, si faig bondat ... en podré tornar a menjar ... potser per Nadal.

    El trastet de tallar pizza també `l'hem utilitzat i el que també és molt útil és el de guardar la tomata ...

    Ho sento, he de portar la joana a spinning (quin remei ... tot el dia amjunt i avall. Molt petons a tots.

    ResponElimina