.JPG)
La meva relació amb el mar ve de molt lluny,
de fet, el meu pare es va criar a la platja de Garbet que era on anaven la gent
de Peralada a banyar-se i a passar els llargs diumenges d’estiu. La meva meitat
altempordanesa està lligada a la costa brava nord, des de Portbou a Roses,
platges de pedres i garotes, tramuntana i aigua diàfana.
El camí de la Garrotxa
a l’Empordà era per escoltar les havaneres dels Pescadors de l’Escala i cantar
el meu avi, Mare vull ser pescador, la gavina, quan jo tenia 4 anys, el llop de
mar... Les havaneres sempre m’han acompanyat però des de fa un temps, concretament
des d’aquella tarda d’hivern en una platja de Grifeu devastada pel temporal de
llevant, no vaig sentir la necessitat d’escriure la meva primera havanera. Una
història tan grisa i desesperada com aquella platja tenyida d’hivern i solitud.
Així va néixer L’HAVANERA DEL NÀUFRAG,
una història que va musicar el meu estimat mestre ANTONI MAS i que vaig incloure al meu primer disc AUTORETRAT.
I ara ve el millor de tot, les alegries que m’ha
donat aquesta havanera, que com totes les coses bones de la vida sempre arriben quan no te les
esperes.
Primer me la van versionar i gravar els PORT BO al seu disc A MAR OBERTA i ara fa poc ho va fer la NEUS
MAR al seu darrer disc ACONTRACORRENT. No us podeu pas imaginar quina alegria quan les escolto, i
sobretot m’emociona amb quina passió i quina tendresa l’interpreten.
L’altre dia em va trucar l’ANTONI MAS i em va dir: “nena,
t’haig de donar una bona notícia, el grupBOIRA cantarà l’HAVANERA DEL NÀUFRAG
aquest dissabte a la cantada d’havaneresde Calella”. I jo li vaig
contestar, “ doncs jo te’n donaré una
altra: la Neus Mar la cantarà al festivalJardins de Cap Roig el 14 d’agost”. Ostres tu, orgull d’autora, una
sensació nova que m’encanta i que vull repetir!!!
Des d’aquella tarda d’hivern una pila d’havaneres
han picat a la porta de la meva imaginació, algunes ja tenen vida pròpia com PELL FREDA, d’altres esperen la sàvia
melodia del mestre ANTONI MAS per a
sortir a la llum. Espero que ben aviat algú se les faci seves!!!
Clara Sánchez-Castro Bonfill
