SE'NS PIXEN A LA BOCA!!!

Mentre espero el sorteig d’aquest nit de l’Euromilions i somio què faré amb els 90 milionassos d’euros que em tocaran ( sempre tinc la mateixa il·lusió fins que fan el sorteig i no em toca mai res de res…) llegeixo a El País que un exdirectiu de BANKIA té dret a cobrar 14 milions d’euros d’indemnització.

Ostres, al costat dels 90 milions de la travessa europea em sembla xavalla el que pretén embutxacar-se aquest tal AURELIO IZQUIERDO… ( perdoneu però l’humor negre s’apodera de mi darrerament quan penso amb aquests pollastres dels bancs). Però no va decidir Rajoy i companyia en el consell de ministres de començament de febrer que limitava a 600 mil euros el sou de la cúpula en les entitats que han rebut ajuts públics i a 300 mil les que han estat intervingudes per l’estat??? Doncs aquest tal IZQUIERDO s’ho ha passat pel folre.

Aquest crack de les finances ( mai tan ben dit) era la mà dreta de l’anterior president de BANCAJA, un tal JOSE LUÍS OLIVAS. Va arribar a l'entitat amb només 27 anys, després de llicenciar-se en econòmiques i passar, atenció,  per ARTHUR ANDERSEN, on va fer d'auditor. Més tard va ser un dels directius de l’entitat valenciana que va formar part de l’equip directiu de BANKIA després de la integració de CAJA MADRID, BANCAJA i 5 caixes d’estalvis més. Després de ser director de negocis de BANKIA, el pollastre va sortir de l’entitat l’octubre de 2011 per anar a dirigir BANCO DE VALENCIA. I sabeu què va passar al cap de poc??? Doncs de BANCO DE VALENCIA va ser intervinguda pel BANC D’ESPANYA i ara està en vies de ser nacionalitzada. Actualment treballa de director financer de BANCAJA tot i que pentina el gat perquè l’entitat no té pràcticament activitat ( ni diners...).

Ostres tu, quina carrera tan brillant la d’aquest tal AURELIO IZQUIERDO!!!! Doncs a un paio d’aquestes característiques li pagaran 14 milions d’euros de prejubilació, perquè el contracte és anterior i legal... té pebrots!!! D’on trauran els diners??? I no se li pot demanar responsabilitats??? Sort que quan estic a punt de descarregar tota la meva mala llet contra el teclat de l’ordinador premo no sé quina tecla i em porta a un article on diu que  la FISCALIA ANTICORRUPCIÓ té obertes diligències contra 11 entitats financeres pel cobrament de prejubilacions desorbitades. Llegeixo a mil per hora i  tachaaan, síiiiii, a la llista hi ha el tal AURELIO IZQUIERDO, i també el seu mentor, en JOSE LUÍS OLIVAS. Això em dona una mica de fe en el sistema... poca.

Diu la fiscalia que malgrat que el contracte d’AURELIO IZQUIERDO amb Bancaja és legal l’investigarà perquè té “signes d’irregularitat”. Oooooooooole!!! S’hi han lluït els fiscals. S’han passat 7 pobles de prudents. La cosa canta tant com la cacera d’elefants del Rei. Es deuen pensar que les persones normals tenim un pa de quilo a cada ull...

Resumint, que he trigat una estona a entendre tot aquest entramat i he trobat alguns articles molt interessants amb els noms i cognoms d’aquests banquers engominats i sense escrúpols que com diria en MOHAMED JORDI, se’ns pixen a la boca!!!

Si teniu temps llegiu-los, si en teniu poc mireu les fotos, no fos cas que us els trobéssiu per casualitat pel carrer, o un dia fent cua al súper i els volguéssiu esbroncar una mica, i recordar-vos de tota la seva família... això sí, sense violència física. Jo, mentrestant, seguiré somiant que un dia em tocarà el pot de l'euromilions... sap si podré cobrar en efectiu i guardar-los a sota el rajol????

article de EL PAÍS
article sobre els banquers investigats per la FISCALIA ANTICORRUPCIÓ
les cares i els noms del directius de caixes intervingudes que cobren indemnitazions milionàries

Aquí el teniu, AURELIO IZQUIERDO, un home discret, tímid i poc amant de sortir a les fotos.

VISC EN UN MÓN VERMELL… I TU TAMBÉ!!!

Sí, potser el titular així de sobte queda una mica massa agressiu però és veritat i les veritats a vegades fan mal. Jo també ho acabo de descobrir, fullejant l’edició digital del diari El País, com quasi cada dia a aquesta hora, quan la tarda  i el vespre festegen ( ostres tu, això m’ha quedat tan poètic com els tweets de @quimnadal...).

La Clara Blanchar ho explica magníficament en el seu article “ LA SOCIEDAD DE CONSUMO HA MUERTO”. La periodista desgrana un estudi de la FUNDACIÓ CREAFUTUR (fundació privada promoguda per la Generalitat de Catalunya i l’escola de negocis ESADE) que signen els professors JOSEP MARIA GALÍ  i GUILLEM RICARTE. I què diu, en resum, aquest estudi? Doncs que el consum no ens traurà pas de la crisi, al contrari, ens hi ha abocat sense pietat, bé, puntualitzem, l’afany de guanyar diners i el màrketing salvatge de les MARQUES ens hi ha abocat. Com es nota que és la Gene la que posa diners per a fer aquest estudi i que no hi ha patrocinadors... això a LA NORIA ( o al GRAN DEBATE) hauria sigut impensable!!!!

Bé, torno al tema, els cuiners d’aquest estudi han dividit el món en tres sub-mons basant-se en la seva manera de consumir. Així han arribat a la conclusió que els països emergents com BRASIL i la XINA pertanyen al MÓN GROC. Aquest és el món de la festa del consum que desencadena les expectatives de creixement, de les promeses de la publicitat, de l’usar i llençar... vaja, el de la ESPAÑA VA BIÉN de l’Aznar de fa 2 telediarios...

Nosaltres, i també els ESTATS UNITS, FRANÇA o el REGNE UNIT, pertanyem al bonic MÓN VERMELL. El món que ve després del GROC. En el llenguatge KÀRMIC això seria com una evolució del primer món o una segona reencarnació. Quan ja ho has rebentat tot i vius molt per sobre de les teves expectatives passa que caus a les brases d’en Pere Botero  i quedes totalment KO. Així estem.

Però l’esperança és que després del MÓN VERMELL bé l’estadi final, el premi gros: el MÓN BLAU. En aquest món on el consumidor és tan responsable del món que l’envolta que ha aconseguit fer ballar al seu so a les grans empreses de consum, hi ha ALEMANYA i els PAÏSOS NÒRDICS. En el MÓN BLAU manen les 4 esses: Sostenibilitat, Seguretat, Secularitat i Solidaritat. Al MÓN BLAU el consumidor exigeix. Exigeix que els aliments siguin de proximitat, de qualitat, ecològics. Exigeix que els bancs tornin als orígens i es preocupin dels estalvis dels seus clients i de finançar empreses. Exigeix seguretat en les xarxes de comunicacions, exigeix a la industria alimentària que lluiti contra la obesitat, exigeix al turisme que passi de LOW COST  a WITHOUT COST ( tornar a l’intercanvi)... vaja, ciència ficció per nosaltres que vivim i patim les 4 Is del MÓN VERMELL: Insostenibilitat, Inseguretat, Insolidaritat i, sobretot, Indignació!!!!

El MÓN BLAU representarà la fi de la societat de consum, com a mínim tal i com la coneixem. Ja no serem feliços consumint, serem feliços fent l’amor, caminant, llegint un llibre, conversant amb el veí o menjant un bon entrecot, tal com  passava als països emergents abans de ser emergents, o sigui, quan pertanyien al TERCER MÓN, que no és ni GROC, ni VERMELL, ni BLAU. Però amb una diferència: que serem conscients de com de CARDAT està el nostre planeta. Com diria en JOAN TARDÀ: Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!

Nota de premsa de L'informe de CREAFUTUR i ESADEç
pàgina web de la Fundació CREAFUTUR


La foto de Twitter del professor @JMGalizard

LA FAIXA

Ostres tu, ja sé que el que explicaré ara potser no queda massa bé, és com quan a les enquestes sobre els programes més vistos de tele sempre surten els documentals de la 2 i mai surt el Sálvame o Gran Hermano ( que és el que mira molta gent en realitat...). Això em passa a mi amb el Pronto, sí, el Pronto, la revista del cor més venuda a Espanya i la més barata ( 1 euro). Jo no la compro, la compra la meva sogra cada setmana i la meva mare també n’és una fan ( fins fa poc pensava que la secció “un hecho real” era certa...).

Bé, no sabeu pas la de temes interessants que he tret del Pronto, fins i tot la idea per fer un dels repors de REC, el dels EDIFICIOS ENFERMOS ( crec que no li he comentat mai a en Jon Sistiaga, algun dia ho faré, je, je). La secció de breus és impagable. És com les botigues de poble que hi pots trobar de tot, des d’ungüent de la Serp fins a arangades passant per botons de sotana de capellà ( estic pensant amb CAL TRAMUNTANA de Cassà de la Selva).

Doncs bé, al tema, avui esmorzant he llegit el Pronto de fa un parell de setmanes que m’ha passat la meva sogra i a la secció de breus, i entre la notícia  “ dos dragones de Komodo se enamoran en el Zoo de Barcelona y en contra de lo habitual copulan sin lucha y con cariño” i la que explicava que Bruce Willis havia amenaçat a l’ex de la seva ex, o sigui, Ashton Kutcher, a mantenir una conversa “d’home a home” si no era més discret amb la seva vida amorosa. Allà al mig he vist una noia que no em sonava de res, estupenda amb un vestit de papallones, somrient enmig d’una corseteria. El titular encara m’ha deixat més encuriosida: “la reina de las fajas reductoras, la milmillonaria más joven del mundo”.

Ostres, immediatament he volgut saber qui era aquella dona que amb només 41 anys estava entre l’1% de la població mundial que tenen un patrimoni de més de mil milions de dòlars. I resulta que la noia és SARA BLAKELY, filla d’una advocat i una artista que després de graduar-se en Comunicació per la Universitat de Florida i de treballar venent faxos porta a porta per tot l’estat se’n va cansar de tanta calor i tanta humitat i va començar a somiar amb unes mitges sense costures als peus i que no s’enrotllessin a la cama si les tallava. De passada la pobre SARA també somiava amb una faixa que li deixés un trasero estupend. Aviat el somni es va convertir en obsessió i la SARA BLAKELY va agafar els 5.000 euros que va guanyar venent faxos i se’n va anar cap a Atlanta a vendre faixes. Allà va fundar l’empresa SPANX l’any 2000.

L’èxit d’aquesta emprenedora va ser aclaparador des de bon començament i ara les famoses faixes reductores també tenen versió masculina. La SARA té una fundació benèfica que treballa a favor de les dones més desafavorides perquè, tal com diu ella mateixa “ no estic en aquest món només per fer els seus culs bonics”. És una de les 100 persones més influents del món segons la revista TIME. Visca la SARA BLAKELY, i visca el PRONTO...

Per cert, les seves faixes reductores es poden trobar a El Corte Inglés...

la web de les famoses faixes reductores