dimecres, 8 de juny del 2011

divendres: acabem guitarra i veu i comencem les mescles!!

Eiiiii, hola a tothom!!!

Sí, aquest cop m'he passat de voltes perquè des de divendres passat ( 3 de juny) que tinc pendent escriure la pàgina del diari de guerra de la gravació d'AUTORETRAT, sorry...

Bé, de bon matí ja hi erem tots, 3 senyors i una senyora: el mag dels botonets: Carles Xirgo, el de les guitarres, Joan Eloi Vila, el mestre Yoda, Antoni Mas, i la Heydi, o sigui jo, la Clara.

Vam començar pel tema que teniem més verd: ELS MEUS COLORS, una cançó folk-country amb lletra i música meves, que en Janeluà va arranjar amb 8 pistes diferents de guitarra espanyola, acústica i elèctrica, una passada. Aquí el teniu, totalment evadit de la realitat:

En Joan Eloi en plena creació...
 Després un toc de guitarra elèctrica a LA DANSA DE LA PLUJA, mentrestant va arribar l'EVA ARDERIU a fer-me costat, i després de fer un cafetó li vaig demanar que em fes una foto amb l'ANTONI, quin misteri, us voleu creure que en va fer 4 i totes van sortir borroses...

Sí, no ets tu, és la foto que està borrosa...
Després d'intentar explicar el per què carai li sortien borroses les fotos, en Joan Eloi va acabar de gravar les guitarres, i jo els vaig fer una foto, aquesta:

D'esquera a dreta: Carles, Antoni, Eva i Joan Eloi.
Com pot ser??? La mateixa càmera, el mateix objectiu.... vam deduïr que el cacau mental que tenia l'Eva aquell dia s'havia encomanat a la màquina quan ella premia el botó...

Després de cantar les 3 cançons que em faltàven vam anar plegats a dinar, vam passar una bona estona i a la tarda a tornar-hi!!! Començàvem les mescles, en Carles a partir d'aquell moment es va convertir en l'autèntic protagonista. I jo me'l mirava del sofà estant...
En Carles molt concentrat anivella les pistes...


El temps costa de passar, la veritat, mentre en Carles escoltava atent i donava a cada instrument el so més adequat jo m'entretenia fent el que podia...


 Al final de cada mescla el resultat era espectacular, tot a lloc, que bonic!!!!

Encara ens queden un parell de tardes de mescles i ja estarà, AUTORETRAT acabat!!!!

Una abraçada i fins aviat :)