diumenge, 28 d’octubre del 2012

AMB LES ANTENES POSADES, dilluns 29 octubre de 2012


Secció sobre MCM i SOCIAL MEDIA, cada dilluns a ¾ de 9 del matí a Ràdio Olot.

PAULA VÁZQUEZ, MARILÓ MONTERO i EL MÓN A RAC 1       Clica aquí per escoltar-la ( a partir del minut 46)
Avui us vull parlar de la relació entre les XARXES SOCIALS i els MITJANS DE COMUNICACIÓ.

Què és una xarxa social? Les més importants per nombre de seguidors: FACEBOOK ( o Feix de Bruc com diu un amic meu) amb 1000 milions d’usuaris, YOUTUBE, xarxa de vídeos amb 800 milions i TWITTER, amb més de 450 milions de seguidors. xarxa de microblogging, pots escriure missatges de 140 caràcters només . A Espanya hi ha més de 5 milions de seguidors però creixen a un ritme frenètic d’ un 151%. Ràdio Olot te un compte a twitter @radiolot i jo també @claraautoretrat.

Què passa amb les XARXES SOCIALS i els MITJANS DE COMUNICACIÓ? O el que és el mateix, què passa amb la informació que generen les Xarxes Socials i la informació dels mitjans de comunicació convencionals: ràdio, premsa, televisió? Doncs que es comuniquen i van d’un cantó a l’altra.
Com els  Vasos comunicants ( TRANSMEDIA), el que passa en un mitjà té repercussió als altres, però cada mitjà les explica amb el seu llenguatge...

Avui en veurem 3 exemples:
Comencem per les pífies que passen a Twitter i tenen repercussió a ràdio, tele i premsa. El cas PAULA VÁZQUEZ i el telèfon mòbil.



La pífia de la Paula Vázquez a Twitter a tota pàgina a el diari EL PAÍS.


Paula Vázquez explica la seva versió dels fets en un programa de ràdio (“no te pierdas nada” de los 40 pricipales)
 

Ara veurem un exemple al revés, una pífia o comentari que es fa a la TELEVISIÓ i salta a les XARXES SOCIALS. El cas MARILÓ MONTERO i les extremitats amb vida pròpia.
Jo crec que la Mariló es va creure la peli CUERPO MALDITO (1991) on un psiquiatra va perdre un braç en un accident i li implanten el braça d’un assassí, llavors el braç comença a anar per lliure i fer malifetes....
Anem una mica més enllà en aquesta relació de VASOS COMUNICANTS entre els mitjans de comunicació “de tota la vida” i les xarxes socials. El cas del MÓN A RAC 1, el programa dels matins de l’emissora del grup Godó que dirigeix i presenta JORDI BASTÉ i que és líder a dels matins a Catalunya. El programa fa servir molt les xarxes socials per a comunicar-se activament amb els seus oients i fa d’altaveu dels seus problemes i així, moltes vegades, generen notícies.




 

dijous, 11 d’octubre del 2012

COREOGRAFIES EXTREMES...

Fa clinc l’IPHONE i s’encén la pantalla, m’acaba d’arribar un app de La Vanguàrdia on diu que “divulgar imatges íntimes sense permís serà castigat amb penes de fins a 1 any de presó”.

Abans de clicar sobre l’enllaç per llegir tota la noticia no puc evitar pensar en els dos policies ballarins de Cerdanyola del Vallès i la seva Coreografia Extrema a dins el cotxe patrulla. Aquell dia en què tothom criticava la parella d’agents per conduir amb els ulls tapats, treure mig cos per la finestreta o menjar un plàtan amb intenció jo vaig pensar de seguida que allò era una revenja. Estava clar que aquella gravació no havia d’haver vist mai la llum, era una broma entre dos companys, dos col·legues... bromes, d’altra banda, habituals en els cossos policials i  en totes les feines on hi ha un cert grau d’amistat i intimitat amb els companys perquè es comparteixen moltes hores i se’n passen de tots colors.

La sospita de la revenja aviat me la va confirmar la meva col·lega GEMMA LIÑAN, periodista especialitzada en successos de 8 AL DIA i molt ben connectada amb els cossos policials. La Gemma va explicar a en Cuní que la dona d’un dels dos policies, en fase de separació, va gravar el vídeo de la pantalla de l’ordinador del seu company amb el telèfon mòbil i després el va penjar a Youtube. Però aquest detall tothom el va passar per alt, aquí el que més ens molestava era veure dos policies ballant i passant-s’ho bomba en hores de feina. A mi, en canvi, el que em semblava més pornogràfic era la violació de la intimitat d’aquests dos agents, cosa que no va comentar gairebé ningú.

I avui aquesta notícia em dóna la raó, el codi penal recull nous delictes per a lluitar contra la violència de gènere i imposa penes d’entre 6 mesos i 1 any de presó per divulgar imatges íntimes, tant si s’han obtingut de forma lícita com il·lítica. La  notícia de la Vanguàrdia recordava el cas de la regidora de Yébenes,Olvido Hormigos  i jo, en canvi,  he recordat la coreografia extrema dels dos policies municipals de Cerdanyola... espero que també es puguin acollir a la reforma del codi penal.
Qui no tingui un vídeo privat que faria furor a youtube que llanci la primera pedra...
DOCU

 

dilluns, 1 d’octubre del 2012

LA IL.LUSIÓ DE SER LES MILLORS DEL MÓN

És tan important tenir il·lusió a la vida, aquella guspira que busca la poca energia que ens queda i engega el motor un altre cop, i ens fa vibrar i ens fa sentir... Avui he vist aquesta il·lusió als ulls de la Coral, una amiga de la meva filla Maria. Quan m’ha vist sortint de l’escola ha vingut corrents a dir-me: - Saps que la meva germana ja és a Singapur i aquest migdia ha sortit al telenotícies??!! I han anat amb un avió que feia 40 metres, ens ha enviat fotos pel mòbil i demà ja arriben a Nova Zelanda!!! La Raquel, la seva germana gran, és una de les patinadores de l’equip del CPA Olot que participa al Campionat del Món de Patinatge Artístic que se celebra el  7  d’octubre a Auckland. La Coral viu amb una il·lusió tremenda tot el que li passa a la seva germana perquè ella també és patinadora del club  i sap que d’aquí uns anys li tocarà estar a dalt de tot.

Conec unes quantes patinadores de l’equip de les grans, estudiants, aplicades, forjades any darrera any en aquesta pedrera que és el CPA Olot. Noies acostumades a la disciplina fèrria del seu entrenador, Ricard Planiol, i a treballar en equip. Sí, perquè sense esforç no s’aconsegueix res. El mateix esforç que fan els pares d’aquestes noies servint entrepans i begudes a la Barraca del club per festes del Tura per aconseguir diners, perquè aquí es mulla tothom. Ens va costar una mica de creure’ns-ho, parlem en plata, fins que no van arribar les medalles no els vam començar a fer una mica de cas, els catalans som així i els garrotxins encara més, però ara sí, ara ja hem vist la llum i no ens atura ningú!

I el CPA Olot també ho ha sabut fer molt bé, s’ha anticipat als esdeveniments, ha planificat cada moviment i sobretot, ha sabut encomanar la il·lusió a tothom, la de pensar que quedarien entre els 3 primers d’Europa i que, per tant, podrien optar a participar als Campionats del món 2012. I després, i el més important, el suport que han tingut. Olot i comarca ha fet pinya al voltant de les seves patinadores,  des de la gent dels pobles  i d’Olot passant per les empreses, les institucions, els mitjans de comunicació locals i les famílies de les patinadores, tothom!!! Només així es poden fer les coses i només així poden sortir bé. Només així han aconseguit els 75.000 euros que necessitaven per anar al mundial de Nova Zelanda. També ho han aconseguit les patinadores del REUS DEPORTIU, sots campiones d’Europa. No conec el seu cas de primera ma però pel que he llegit l’essència del seu triomf és la mateixa que les noies garrotxines.

És curiós, ahir dinant amb una colla d’amics parlàvem de la situació social i política de Catalunya, de com ha canviat, del que ha de venir, i tots vam coincidir amb el mateix: que havíem recuperat la Il·lusió, la il·lusió en un futur que tenim a tocar i que ens fa bullir la sang un altre cop. I això és fantàstic!!! Ara ens ho hem de creure, hem de fer pinya tots al voltant del nostre país, ens hem de sacrificar com els pares i mares de les patinadores del CPA Olot, hem de donar-li un suport incondicional com la gent d’Olot i Comarca i hem d’esperar dels nostres dirigents que sàpiguen anticipar-se i planificar cada moviment, com la junta directiva i els entrenadors del CPA Olot.

Jo tinc la il·lusió que les patinadores catalanes tornaran a casa com a campiones, com a mínim tenim dues opcions, OLOT i REUS, igual que tinc la il·lusió que Catalunya tornarà a ser un país independent, com a mínim tenim una opció,  i aquesta sensació és fantàstica i és ben meva i no me la pot prendre ningú!!