dilluns, 14 de setembre de 2015

tossudament dolça, meridianament clara

Amb l'Eva Arderiu i en Jordi Ribot a la Casa de Cultura de Girona 

Tot va començar el dia que vaig anar a veure l’exposició Tossudament de l’agència de fotonotícies ICONNA a la Casa de Cultura de Girona. Aquell assolellat i fred 29 de gener en Jordi Ribot ens esperava a la porta, varem haver de quedar a una hora intempestiva, casar les agendes de 3 periodistes no és gens fàcil! Recordo que abans d’entrar ja ens varem fer una foto, al costat del cartell, potser perquè inconscientment sabíem que aquella visita seria la gènesi d’una altra aventura. 

La sensació a l’entrar i començar a veure les fotos va ser d’impacte, en Jordi ens explicava els detalls de tot, i a mesura que avançàvem l’emoció cada vegada era més forta. Ens varem adonar que ens unia el mateix sentiment i que, tots dos, buscàvem deixar el nostre granet de sorra en aquell procés que marcaria per sempre la història de Catalunya.

Tossudament va néixer amb la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012, i també ho va fer la meva cançó, Dolça. Els dos projectes varen anar per lliure fins que el 29 de gener els nostres camins es varen creuar. Vaig veure clar que la meva cançó era la banda sonora de les seves fotografies. Les imatges del Tossudament complementaven el discurs del Dolça i l’efecte amplificador d’aquest tàndem podia ser brutal.

En Jordi es va deixar convèncer fàcilment, li vaig passar la cançó perquè escollís les fotos que pensava que podien encaixar millor, i em va proposar afegir-hi imatges per donar més dinamisme. De seguida varem pensar en el Patronat de TurismeCosta Brava Girona i el seu magnífic fons d’imatges aèries.

El mes d’agost ho varem acabar de maridar tot, amb l’ajuda d’en David Sánchez, i aquest 11 de setembre, mentre cadascun de nosaltres enfilava cap a Barcelona per viure la Via Lliure, les nostres xarxes socials escampaven el #TossudamentDolça.
I quin impacte al veure que el punter encaixava en un escenari on hi penjaven les paperetes del 9N, el simbolisme del final de la Via Meridiana era el mateix que havíem escollit pel nostre #TossudamentDolça : la foto d’una mare i una filla mirant a dintre de l’urna de cartró plena de paperetes del 9N. 
Una imatge meridianament clara de com volem fer les coses els catalans! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada