divendres, 17 de desembre de 2010

UN NÚVOL BLANC pel meu amic RAFAEL TURRÓ...

Acabo d'arribar del funeral del  meu amic RAFAEL TURRÓ i tinc el cor encongit... el silenci tens i negre que impregnava l'església de Sant Esteve s'ha trencat quan ha sonat, al final, UN NÚVOL BLANC de Lluis LLach, llavors les llàgrimes han sortit cridant en silenci la ràbia i la impotència que sentim tots.
Et trobaré a faltar Rafael...


UN NÚVOL BLANC ( Lluis Llach)

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada