Acabo d'arribar del funeral del meu amic RAFAEL TURRÓ i tinc el cor encongit... el silenci tens i negre que impregnava l'església de Sant Esteve s'ha trencat quan ha sonat, al final, UN NÚVOL BLANC de Lluis LLach, llavors les llàgrimes han sortit cridant en silenci la ràbia i la impotència que sentim tots.
Et trobaré a faltar Rafael...
UN NÚVOL BLANC ( Lluis Llach)
Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada