CLARA SÁNCHEZ-CASTRO BONFILL

Mireu el Making Off del meu primer disc "Autoretrat" !!!!!!

2011-09-21T03:23:00.000+02:00

Ei, no tinc perdó per trigar tant a escriure al bloc, ja ho sé. Això que tinc coses per dir, no us penseu pas...
He estat molt enfeinada amb el meu primer disc que, si tot va bé, sortirà al mercat la primera quinzena d'octubre. Mentrestant, aquí en teniu un tastet en forma de making off, a veure què us sembla!

clica aquí per veure el vídeo!!

Una abraçada i fins aviat, bona nit!!!

Clara

divendres: acabem guitarra i veu i comencem les mescles!!

2011-06-08T13:07:00.000+02:00

Eiiiii, hola a tothom!!!

Sí, aquest cop m'he passat de voltes perquè des de divendres passat ( 3 de juny) que tinc pendent escriure la pàgina del diari de guerra de la gravació d'AUTORETRAT, sorry...

Bé, de bon matí ja hi erem tots, 3 senyors i una senyora: el mag dels botonets: Carles Xirgo, el de les guitarres, Joan Eloi Vila, el mestre Yoda, Antoni Mas, i la Heydi, o sigui jo, la Clara.

Vam començar pel tema que teniem més verd: ELS MEUS COLORS, una cançó folk-country amb lletra i música meves, que en Janeluà va arranjar amb 8 pistes diferents de guitarra espanyola, acústica i elèctrica, una passada. Aquí el teniu, totalment evadit de la realitat:

En Joan Eloi en plena creació...

Després un toc de guitarra elèctrica a LA DANSA DE LA PLUJA, mentrestant va arribar l'EVA ARDERIU a fer-me costat, i després de fer un cafetó li vaig demanar que em fes una foto amb l'ANTONI, quin misteri, us voleu creure que en va fer 4 i totes van sortir borroses...

Sí, no ets tu, és la foto que està borrosa...

Després d'intentar explicar el per què carai li sortien borroses les fotos, en Joan Eloi va acabar de gravar les guitarres, i jo els vaig fer una foto, aquesta:

D'esquera a dreta: Carles, Antoni, Eva i Joan Eloi.

Com pot ser??? La mateixa càmera, el mateix objectiu.... vam deduïr que el cacau mental que tenia l'Eva aquell dia s'havia encomanat a la màquina quan ella premia el botó...

Després de cantar les 3 cançons que em faltàven vam anar plegats a dinar, vam passar una bona estona i a la tarda a tornar-hi!!! Començàvem les mescles, en Carles a partir d'aquell moment es va convertir en l'autèntic protagonista. I jo me'l mirava del sofà estant...

En Carles molt concentrat anivella les pistes...

El temps costa de passar, la veritat, mentre en Carles escoltava atent i donava a cada instrument el so més adequat jo m'entretenia fent el que podia...

Al final de cada mescla el resultat era espectacular, tot a lloc, que bonic!!!!

Encara ens queden un parell de tardes de mescles i ja estarà, AUTORETRAT acabat!!!!

Una abraçada i fins aviat :)

Divendres: guitarres i teclats

2011-05-28T10:00:00.000+02:00

Eiii, hola a tothom!!

Quina dia ahir!!! En Joan Eloi va venir molt inspirat i les guitarres anàven soles. Tocs d'elèctrica, acústica i espanyola a totes les cançons... va improvizar diferents veus de guitarra sobre les bases que ja teníem gravades i vam flipar :)

En Joan Eloi fent un solo al costat del noi meravelles, en Carles Xirgo.

L'Antoni Mas amb el teclat també en va fer de les seves, fent figures a algunes cançons els hi va donar un toc molt particular, sobretot a les NINETES MÀGIQUES...

L'Antoni Mas, molt concentrat, a punt de tocar...

Ah, me n'oblidava, en Joan Eloi va cantar, sí, tal com ho sentiu, amb la seva veu de cassalla va voler cantar un trocet de la seva cançó... i contra tot pronòstic no pas quedar malament !!!!

Va ser una tarda intensa i llarga, de guitarra i teclats i una mica de veu ( jo vaig cantar L'HAVANERA DEL NÀUFRAG) però encara no hem acabat o sigui que divendres 3 de juny encara ens queda feina per fer... però el disc AUTORETRAT cada vegada és més a prop....

Bon cap de setmana i fins aviat!!!

Flauta Travessera, violí i les nenes...

2011-05-27T09:26:00.001+02:00

Hooooooooola a tothom!!!

Ahir una altra cop vam arribar mooolt tard a casa i encara havia de fer el sopar o sigui que, com us podeu imaginar, no vaig tenir humor per escriure al meu diari de guerra de la gravació del disc... però avui sí, tot i que una mica adormida encara :)

La tarda d'ahir prometia molt: ens vam trobar a l'estudi l'Elisa Planagumà amb la seva flauta travessera, en Xavier Pallàs amb el seu violí i les meves nenes, la Maria i la Jana, amb les seves veus precioses disposades a cantar el que fes falta.

I de mica en mica, amb l'ajuda del mestre ANTONI MAS, van anar dibuixant les pinzellades de flauta i de violí en algunes cançons...tots estàvem bocabadats, va quedar preciós.

Aquí ens teniu, contents després de gravar els reccordings:

D'esquerra a dreta: Antoni Mas, Elisa, Clara i Xavier Pallàs.

Després de la Flauta Travessera i el violí va tocar el torn a les nenes, que ja s'enfilaven per les parets feia una estona... per elles la tarda d'ahir era una gran aventura, tot era nou i emocionant: els micros, els auriculars, l'estudi... primer vam probar de fer-les cantar juntes però no va anar massa bé o sigui que vam decidir fer-les cantar per separat i llavors sí, tot com una seda. Van gravar la tornada de LES NINETES MÀGIQUES vàries vegades i llavors en Carles Xirgo ( el mag dels botonets) va muntar un cor celestial amb la veu de les nenes, mooooolt maco!!!

L'Antoni Mas donant indicacions a la Maria i la Jana.

Al final encara em va quedar temps per cantar un parell de cançons. I avui, sessió de migdia i tarda amb reccordings de guitarra amb en Joan Eloi Vila i també de veu amb una servidora. La tarda promet, i molt!!!!

Una abraçada i fins aviat!!!

Segona jornada de gravació: banda i Portbó!!!

2011-05-26T12:37:00.000+02:00

Eiiiii, hola a tothom!!!

Ahir volia penjar les fotos i explicar-vos com havia anat el dia però vaig arribar a casa a quarts de deu del vespre i estaba re-ben-ta-da.... però contenta, eh!!!
Va ser una dia magnífic i emocionant als estudis 44.1 d'Aiguaviva ( que aquesta setmana son la meva segona casa...). Al matí van venir els meus amics de la productora LA QUIMERA, concretament en JOSEP SERRA i en JOSE L.GODÍNEZ, el primer a gravar imatges per poder muntar després un making off de com ha anat tot el procés i el segon a escoltar com havíen quedat els arranjaments de les seves dues cançons que cantaré al disc. Matí de treball intens amb la banda però també amb moments per riure i agafar forces amb la coca de sucre i el fuet de Ca l'Eugeni que vam portar per esmorzar.

D'esquerra a dreta: Pep, Clara, Eva, Carles, Jose, Antoni, Subi, Joan Eloi, Josep i Enric

I a la tarda van venir els PORTBÓ, al principi no les tenien totes perquè el meu to els obligava a cantar molt per sota del que ho fan habitualment però vaig ficar els ullets del gat d'SRECK i tot va anar com una seda :)
Aquí ens teniu, amb els Portbó, a l'estudi just després de cantar l'havanera.

D'esquerra a dreta: Fonso, Carles Casanovas, Clara, Antoni Mas i Mineu

Després encara vaig tenir temps de gravar la veu d'uns quants temes, la jornada es va allargar fins a quarts de 9 del vespre... És fantàstic veure com les cançons van creixent cada dia una mica, a mesura que les anem acabant de perfilar... això quedarà de P.M.!!!!!

I aquesta tarda sessió intensa amb l'Elisa Planagumà tocant la flauta travessera, en Xevi Pallars tocant el violí i les meves nenes cantant un bocinet d'una cançó que he escrit per elles... serà moooooooolt maco!

Un petonàs i fins aviat!!!

Del garatge a l'estudi de gravació...

2011-05-24T13:06:00.001+02:00

Eiii, hola a tothom!!

Divendres passat, dia 20 de maig, vam tenir assaig general al garatge de casa l'Antoni Mas, a Cassà de la Selva. Per a mí era un dia molt important perquè podria escoltar per primera vegada com sonaven les cançons que he estat cantant tota sola a casa els darres mesos. Els nervis ja me'ls vaig emportar posats de casa, bé, més que nervis aquella sensació de papallones a la panxa que només sents quan hi ha una barreja d'il·lusió+alegria+curiositat+nervis+vertígen+emoció+ganes de fer-ho molt bé i +
També tenia moltes ganes de conèixer el baixista ( Subi) i el perscussionista ( Enric Canada) de la banda. Ja en tenia molt bones referències per l'Antoni Mas i en Joan Eloi Vila i la veritat és que vam connectar de seguida. De fet tot va sortir molt rodat i les cançons anàven soles, i sonaven tal i com me les havia imaginat... que bé!!!

Joan Eloi Vila, Subi, Antoni Mas, Enric Canada i una servidora al garatge!!!

El dinar a la fonda de Cassà va ser apoteòsic, vam riure tant que quasi se'm desencaixen les barres...
A la tarda vam acabar aviat, tot va anar bé i vam quedar per dilluns als estudis de gravació 44.1 d'Aiguaviva.
I dilluns, que era ahir ( 23 de maig) a les 10 tots a punt per començar a sonoritzar. Jo no hi havia estat mai en aquest estudi i em va sorprendre gratament. D'entrada la taula de mescles ja em va semblar una passada, era més llarga que un dia sense pa, però quan vaig veure el piano Steinway gran cua que hi havia a la sala de gravació em vaig quedar de pedra!!! Per no parlar del meu micro, un model BLUE dels anys 50 que val una picossada. Va ser una jornada intensa de treball però vam aconseguir el que ens haviem proposat: gravar 5 temes!!!

La sala de gravació dels estudis 44.1

Ahhh, i no m'oblido del productor executiu i la cap de premsa, en Pep i l'Eva Arderiu, sempre al peu del canó :)

I tampoc m'oblido del tècnic de l'estudi, en Carles Xirgo, meticulós i rialler !!!

I demà a tornar-hi, sessió de matí amb la banda i de tarda amb la gent dels Portbó per a gravar l'Havanera del Nàufrag, també espero la visita del meu amic JOSE, autor de dos dels temes del disc, i dels meus col.legues de LA QUIMERA que vindran a gravar imatges per fer un Making Off.
Autoretrat cada dia és més aprop...

EL MEU PRIMER DISC JA ÉS APROP!!!!!

2011-05-08T12:36:00.001+02:00

Ei, hola a tothom!

Ja sé que fa molts dies que no escric, no tinc perdó!!! Per això he decidit aprofitar la calma d'aquest matí de diumenge per posar-vos al corrent de com em van les coses.
Els que em coneixeu ja sabeu que la meva gran passió és la música i que feia molt de temps que tenia ganes d'escriure i cantar les meves pròpies cançons i gràcies a la crisi ( sí, sí, tal com ho sentiu!!!) he tingut uns mesos de calma per a poder-m'hi dedicar amb cos i ànima. M'hi han ajudat el mestre ANTONI MAS BOU i el guitarrista JOAN ELOI VILA. Tots dos amics meus i molt bons músics. Ells m'han escoltat, m'han guiat, m'han corregit quan ha calgut i el més important, hem passat molt bones estones tots junts.

En Joan Eloi fent el besamà al mestre Antoni Mas... quin parell!!!

Aquesta setmana que ve acabem d'arrodonir els arranjaments i el dia 20 de maig tenim l'assaig general a Cassà de la Selva, al garatge de ca l'Antoni. El 23 entrem a l'estudi, el 44.1 d'Aiguaviva. Ja us aniré informant de tot. Estic emocionadaaaaaaa!!!!!!!

Si voleu em podeu seguir a través de Twitter @claraautoretrat o bé a través de la web
http://www.clara-autoretrat.com/

Una abraçada i fins aviat

LA PRIMAVERA AL MEU JARDÍ

2011-04-05T20:05:00.000+02:00

CARNAVAL, CARNAAVAAAAAL

2011-02-22T20:10:00.000+01:00

Eiiiiiiiiii

Aquest any sí que estic a tope amb el Carnaval, una festa que m'apassiona i que ja fa 18 anys que visc en primera persona amb la penya LA CARNAVALESCA D'OLOT i el meu estimat amic i mestre de les agulles CARLES SOLÉ.
Fa pocs dies vam presentar la disfressa al sopar de colles de presentació del carnaval d'Olot 2011 i va ser un èxit, llàstima que amb tanta perafernàlia amb prou feines vaig poder ballar el Single Ladies de la Beyoncé... qui vol presumir ha de patir!!!!!

Per si algú encara no ens ha reconegut, som els que anem de blau i daurat i no podem pujar a l'escenari perquè ens ho carregaríem toooot!!!

Els dia 4 de març al vespre serem a la rúa de SANT FELIU DE GUÍXOLS, el dissabte 5 a LLORET DE MAR i el diumenge 6 a BLANES i per suposat el dissabte 12 de març a la tarda a OLOT.

Si em veiu veniu-me a saludar que em farà molta il·lusió!!!!

petonassos

Clara

He tornat a obrir la carpeta de les cançons...

2011-01-27T12:41:00.001+01:00

Sí, cada cop que el periodisme em deixa "penjada" agafo la carpeta de les meves cançons i truco a L'ANTONI MAS per tornar a posar fil a l'agulla.
A veure si aquesta vegada podem fer força feina, jo estic bastant inspirada i he escrit lletres noves, ara em posaré al piano a veure si els dits s'inspiren també amb boniques melodies. Això és mooooolt complicat, i no ho havia fet mai abans però hi ha tantes coses que no havia fet mai i que després m'ha sortit prou bé :)
Ahir vaig recuperar algunes versions que vam interpretar en directe amb en JOAN ELOI VILA a la ràdio i les vaig penjar a Youtube, a veure com reacciona la gent que les escolta. Les fotos que acompanyen les cançons me les vaig fer jo mateixa aquí a casa o sigui que com que hi ha molt bona voluntat no valen les crítiques corrosives...

Trigales Verdes
I Have a Dream
Llàgrimes al cel ( Tears in Heaven)

Un petonàs i fins aviat... espero!!!!!

Bon Nadal a tothom!!!!

2010-12-23T12:42:00.000+01:00

Sóc una addicta a les nadales però n'hi ha una que desde fa molts anys ocupa el número 1 del meu rànquing personal empatada amb "la mare de Déu quan era xiqueta...", se n'han fet centenars de versions però n'acabo de descobrir una de molt mona i nadalenca, 4 veus perfectament empastades a capella i un violí que van fent relleus. Les mosses estan estupendes, la veritat, i hi ha la lletra sobreimpresa perquè la pogueu cantar.

Bon Nadal de tot cor!!!!!

Celtic Women cantant Have Yourself a Merry little Xmas

UN NÚVOL BLANC pel meu amic RAFAEL TURRÓ...

2010-12-17T14:08:00.000+01:00

Acabo d'arribar del funeral del meu amic RAFAEL TURRÓ i tinc el cor encongit... el silenci tens i negre que impregnava l'església de Sant Esteve s'ha trencat quan ha sonat, al final, UN NÚVOL BLANC de Lluis LLach, llavors les llàgrimes han sortit cridant en silenci la ràbia i la impotència que sentim tots.
Et trobaré a faltar Rafael...

UN NÚVOL BLANC ( Lluis Llach)

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Dues hores fantàstiques amb els alumnes de 4art de periodisme a la UVIC

2010-12-13T22:46:00.000+01:00

Ostres, que bé que m'ho he passat aquest matí!!!!
Ja he comentat alguna vegada que m'encanta estar en contacte amb la gent jove ( i que consti que jo amb 37 tacos encara em sento jove...), amb els estudiants de periodisme que estan a punt d'enfrontar-se al món real amb tota la il.lusió del món i tots els dubtes i les pors que això genera també.
He estat amb els alumnes de quart de periodisme de la UVIC convidada per la meva amiga, la profe EVA ARDERIU. El dia 9 els hi va passar el meu repor de REC: ¿ TE GUSTA TU CUERPO? i avui l'hem estat comentant, bé, de fet he parlat una estona per trencar el gel, els he explicat un munt de coses, com sempre que m'emociono i no paro de xerrar... però és que és tan maco aquest ofici de periodista, jo estic tan contenta de poder-me realitzar fent el que més m'agrada que quan estic davant d'uns joves que t'escolten amb ganes només els puc injectar "en vena" una sobredosi d'energia positiva.
El torn de preguntes ha estat molt actiu, m'han preguntat de tot: sobre el repor, la professió, la censura, l'ofici de periodista, l'ètica professional... molt interessant. Les dues hores han volat.
Jo he marxat d'allà molt contenta i em sembla que ells se'n recordaran de la xerrada que hem tingut avui, de col.lega a col.lega, espero que la meva experiència els serveixi algun dia :)

Des d'aquí us desitjo tota la bona sort del món!!!!

ELS PASTISSOS DE SANTA CATI

2010-12-02T12:49:00.000+01:00

Eiiii, això de tenir temps per cuinar és fantàstic!!! Diumenge em vaig animar, havia de fer postres per 18 i em vaig passar una mica... malgrat el tsunami de dolços només en van sobrar 2 trocets de res, la meva família són genials i mooooooooolt llaminers, ja, ja,ja

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: bracets de pasta de full amb nata, bracets de pasta de full amb glacé de melmelada de taronges amargues i farcit de nata, corona de biscuit de xocolata negra i cruixent de sèsam garrapinnyat i arbret de nadal de biscuit de ratafia Russet i cobert de glacé de llimona i pipes de carabassa garrapinyades.

pd.- els primers bracets se'm van daurar una mica massa i al final vaig optar per ficar-hi una mica de sucre glass i van quedar es-tu-pen-dus!!!!

L'ENTREVISTA DEL PUNT I L'AVUI

2010-12-02T12:39:00.000+01:00

Ups, sóc una mica despistada... me n'havia oblidat de penjar l'entrevista del PUNT. Aquí la teniu!!!!!

http://www.presencia.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/334521-el-canvi-es-positiu-pero-tambe-traumatic.html

Aquesta tarda presentació de les XI JORNADES DEL PECB a la UB

2010-11-29T09:45:00.000+01:00

Hola a tothom

Darrerament només faig que anar a la Universitat, deu ser que comque em sento tan jove per dins a la Uni em sento com a casa... ja, ja, ja. Brometes a part, sempre és un plaer tornar a la universitat, encara que no sigui la que jo vaig estudiar ( la UAB). En aquesta ocasió hi vaig per feina, per presentar les XI JORNADES DEL PECB. De fet ja és el tercer any consecutiu que em criden per conduir la inauguració i la cloenda d'aquestes jornades que agrupen mestres i educadors/es per debatre i parlar al voltant d'un tema central, aquest any és LA CREATIVITAT EN EDUCACIÓ.

La cita és avui a les 4 a la FACULTAT DE FILOSOFIA I GEOGRAFIA I HISTÒRIA de la UB i demà a les 5 de la tarda.

La conferència inaugural va a càrrec la professora de mitjans socials DOLORS REIG que parlarà de DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA, LA CREATIVA. I el debat sobre APRENDRE DE LA COOPERACIÓ/APRENDRE DE L'EXILI el protagonitzaran ALFONS MARTINELL, director de la CÀTEDRA UNESCO de la UDG i SALOMÓ MARQUÈS, catedràtic emèrit de TEORIA I HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ a la UDG.

La tarda promet!!!!

Us passo un enllaç on podreu veure el vídeo de presentació de les jornades del PECB, està molt bé.

http://www.bcn.es/imeb/pec/catala/11_jornades/index.htm

Una tarda a la Blanquerna amb en Rafael Vallbona

2010-11-24T12:03:00.000+01:00

Ahir vaig passar un migdia i una tarda d'allò més agradables. Vaig trobar-me a les dues a les Rambles cantonada Tallers amb el meu "jefe" en JOSEP SERRA i vam anat caminant xino xano cap a la facultat de comunicació Blanquerna, al carrer Valldonzella, on ens esperava l'escriptor i col·lega RAFAEL VALLBONA. Uns quants dies abans ens va proposar asistir a una de les seves classes per comentar el reportatge de REC sobre la crisi ( AMENAZA DE DESAHUCIO). Els seus alumnes estan treballant aquest tema i li va semblar interessant que veiessin el repor i després que ens poguéssin fer les preguntes que volguessin i comentar una mica la jugada.

La cita era a les 4 però abans vam anar a dinar a un lloc emblèmàtic de Barcelona, a L'HABANA. N'havia sentit a parlar però no hi havia estat mai i la veritat és que em va agradar molt, el tracte cordial i proper i una cuina que em va recordar molt a la de la meva estimada IAIA CLARA. De fet, vaig menjar dos dels seus plats estrella, una truita de carxofes i alls tendres i uns calamarços farcits espectaculars. Fins i tot el pà em recordar vells temps: la crosta torrada i cruixent i la molla espessa i toba... hummmm. Les postres van acabar d'arrodonir un dinar fantàstic: mel i mató.

Del dinar no en tinc cap proba gràfica però sí de la conversa tan interessant que vam mantenir "mano a mano" en SERRA i jo amb els alumnes d'en VALLBONA, de segon curs de periodisme, o sigui de 19-20 anys.

Clara, Josep Serra, Rafael Vallbona i un alumne en plena acció

Els vaig veure molt preparats i amb ganes de menjar-se el món, tal com ha de ser a la seva edat.
Les preguntes la veritat és que van ser interessants i sobre aspectes molt diferents, cosa que ens va obligar a estar en guàrdia tota l'estona.
Resumint: sempre és un plaer anar a les facultats de comunicació i estar en contacte amb la gent jove que són el nostre futur i l'esparnça de la nostra professió, una encara se'n recorda quan estudiava a l'Autònoma i algun professor ens portava algun col.lega que estava a primera línia de foc en un mitjà, eren les classes que més m'agradaven...

Tota la colla després de 2 hores de preguntes i conversa...

entrevista a EL PUNT

2010-11-19T15:46:00.000+01:00

Hola

Ahir vaig anar a Girona, tenia una cita amb la periodista GEMMA BUSQUETS del PUNT. Vam quedar a LA FARINERA, seu del diari, que jo encara no havia visitat, per cert, i que em va encantar. És un luxe poder treballar en un edifici com aquest ( encara que quan plogui la claraboia de la redacció faci un soroll infernal...això m'han dit).
Resumint, que em va agradar molt conèixer la GEMMA i la conversa tan agradable que vam tenir al bar del costat del diari, al mateix recinte de la FARINERA. Vam recordar vells temps quan una servidora treballava a ONAGIRONA i vam parlar una mica de tot: de la vida, de la professió, de la crisi i de com una servidora s'ha hagut de reinventar per poder tirar endavant.
Sóc molt xerraire, em sembla que la vaig atabalar una mica, ja, ja, ja!!!!
Per cert, vaig tenir una agradable sorpresa a l'hora de les fotos perquè va venir el veterà fotògraf JORDI SOLER en " Sísif". Feia anys que no el veia, des que em va fer fotos per l'innauguració d'ONAGIRONA el 1996, uf!!!
Ell no em va reconèixer, aleshores portava el cabell molt curt i tenia uns quants anys menys... però és curiós que després de fer-me les fotos i veure'm per la pantalleta es va il.luminar.

L'entrevista la publiquen el dimarts que ve, dia 23 de novembre, a veure què us sembla!!!

pd.- aquí teniu la darrera tira d'en Sísif perquè feu memòria...

Eiiiiiiiii, ja torno a ser aquí!!!!

2010-11-16T14:57:00.000+01:00

Hola a tothom

Fa tants mesos que no escric al bloc que ja ni me'n recordo... Aquest temps he estat molt enfeinada fent de reportera a REC ( reporteros Cuatro), tota una experiència vital i professional que espero que continui. De moment he canviat la foto, la vaig fer el divendres passat a casa, al costat d'una lámpada d'Ikea que es diu BOJA i que dóna una llum molt càlida, sense flaix i estirant el braç a tope. El barret el vaig comprar aquest estiu a Nàpols i m'encanta. Resumint: la millor autofoto que m'he fet mai per això he pensat que l'havia de compartir. Poques vegades una queda tan estupenda en una foto, i sense ni gota de maquillatge!!!!

ESTRENA A CUATRO

2010-05-12T13:17:00.000+02:00

El proper divendres dia 14 faré la meva estrena en una TV estatal a CUATRO. Us convido a tots a seguir el reportatge que hem elaborat y que es titula ¿SABEMOS LO QUE COMEMOS?. S'emetrà per Cuatro el divendres 14 a les 23.30 h, per CNN+ el dissabte 15 a les 16 h i també per CNN+ el diumenge 16 a les 21.30 h. Després de l'emissió del diumenge es farà una taula de debat en la que intervindran personalitats participants en el repor i altres relacionats amb el tema. La presentació anirà a càrrec de Jon Sistiaga i una servidora hi intervindrà com a autora del repor. Us espero a tots atenta a la pantalla de la TV. Un petó molt gran !

TALLER DE RÀDIO A L'ESCOLA PETIT PLANÇÓ

2010-01-29T13:44:00.000+01:00

Hooooola a tothom!!!

Ahir vaig anar a l'escola PETIT PLANÇÓ d'Olot a fer un taller de ràdio als alumnes de 2on. de primària i va ser tota una experiència!!!
La veritat és que vaig haver de rumiar una bona estona com explicar a nens i nenes de 7 i 8 anys els orígens de l'ofici de periodista i dels MCM... per no parlar de la RÀDIO. Fins ara les classes que he fet sempre han sigut a alumnes de batxillerat o universitaris per tant estava clar que havia d'adaptar el meu discurs a la seva edat i els seus coneixements i havia de fer-ho divertit per captar la seva atenció. Així ho vaig fer, amb un mapa del món penjat a la pissarra, una ràdio antiga, un discman, un micro i un minidisc vaig muntar tot un espectacle.

El millor de tot va ser fer-los entendre els 4 elements del llenguatge radiofònic: veu, música, efectes sonors i silenci. Per fer-ho em vaig inventar una petita història que primer vaig explicar sense efectes ni música. Després hi vaig afegir una música de suspens perquè se n'adonéssin de com donava ènfasi a la història i finalment ells van fer els efectes sonors ( aplaudiments, riures, crits...). Ens ho vam passar pipa!!!
Dilluns acabem el TALLER DE RÀDIO posant en solfa un informatiu sobre la classe on les veus protagonistes són les seves. Quedarà molt bé!!!

UN PROFETA ANOMENAT SANTIAGO NIÑO BECERRA

2010-01-12T12:01:00.000+01:00

Hola a tothom!!

Aquest matí he escoltat el catedràtic d'economia SANTIAGO NIÑO BECERRA a Catalunya Ràdio i m'ha vingut al cap la frase aquella que diu que ningú és profeta a la seva terra. Aquest home va fer un estudi amb un company de L'IQS ( Lucinio González Sabaté) que es va publicar el gener de 2006 basat en l'observació del PIB dels darres 60 anys i preveia una crisi pel 2010 molt semblant al famós crack del 29 a USA.

En aquells moments jo estava a COM RÀDIO al capdavant de SERENDÍPIA i em va interessar molt tot el que deia aquest PROFETA ECONÒMIC. El vaig convidar i tot el que em va explicar en aquella entrevista ( de la qual en vaig predre bones notes) s'ha anat complint fil per randa.

Llavors, com a tot bon PROFETA, se'l va titllar de visionari alarmista, de boig, d'incendiari... vaja, de tot menys guapo. I el temps, com sempre, ho ha posat tot al seu lloc i li ha anat donant la raó.
Avui SANTIAGO NIÑO BECERRA té una agenda que no se l'acaba, tothom el convida als seus programes i el seu rostre de professor d'universitat del segle XIX s'ha fet més que popular.

No vull ser agorera però el llibre d'aquest PROFETA es diu EL CRASH DEL 2010, o sigui que tot just comença el calvari que no s'acabarà del tot fins el 2018.

Aquí us passo un article del mateix SANTIAGO NIÑO BECERRA explicant la seva tesi, al final hi ha un toc d'optimisme no excempt d'una bona dosi d'humor negre... Per cert, l'article és de l'11 de gener de 2006!!!

El crash de 2010

Santiago Niño Becerra

Sí, sí, han leído bien; no se trata de un error: el crash del 2010. El catedrático de Econometría Lucinio González Sabaté de mi misma Facultad y el que esto firma, llevamos varios años estudiando la evolución del PIB del planeta desde 1950.

El resultado de nuestro estudio es demoledor: existe un 20% de probabilidades de que en el 2010 el crecimiento del PIB mundial sea negativo (el 20%, en este caso, es una exageración), lo que desencadenaría una crisis tremebunda. ¿Cómo de tremebunda?, pues la crisis sería de un nivel semejante a la Depresión de los Años Treinta iniciada con el crash de 1929. Y, cómo es eso?, se preguntarán Uds.

Que el PIB del planeta ha crecido en los últimos 55 años es obvio, no obstante, el análisis pormenorizado de la tendencia estadística de las tasas de crecimiento habidas en el planeta en esos 55 años muestra una senda imparablemente decreciente, algo que es inapreciable si tan sólo se contemplan períodos de tiempo breves. Pues bien, con una probabilidad del 20%, en el 2010 el PIB del planeta puede estar creciendo a tasas negativas, NEGATIVAS. Evidentemente, a partir de dicho año la probabilidad de que la crisis estalle, va aumentando.

Hasta aquí, la interpretación de las cifras mostradas por la Econometría, sin embargo, ¿cuál sería el razonamiento económico de esas cifras?.

La esencia del sistema económico sobre la que se sustenta la economía mundial, y aunque parezca lo contrario, lleva sin cambios, prácticamente, desde 1950; cierto que el modelo económico vigente -el modo como el sistema se manifiesta (funciona en un período en concreto)- ha variado, pero no lo ha hecho, en absoluto, la esencia.

Desde el final de la II Guerra Mundial, la generación de PIB se ha sustentado en el endeudamiento, tanto público, como privado; en la creencia de que las reservas de petróleo eran inagotables; en la consideración de que USA iba a absorber todo lo que el planeta produjese y no pudiese ser ‘colocado' en otros lugares; y en la asunción de que el dólar USA era LA moneda.
Hoy sabemos que las reservas de petróleo son finitas, y mucho; pero el petróleo, además de para mover los vehículos que todos utilizamos y las mercancías que todos consumimos, sirve para muchas más cosas, en concreto, interviene en la elaboración de casi 30.000 bienes esenciales, por ejemplo, medicamentos, plásticos y lubricantes.

Por otra parte, el concepto monolítico, duro y cerrado de Estado ha ido evolucionando hacia otro cada vez más light, con menos funciones, entre ellas las económicas y sociales, y esto sucedía a la vez que las fronteras se iban diluyendo y los mercados evolucionando hacia una situación en la que EL MERCADO pasaba a ser el mundo entero; ¿ventajas de algo así?, nos las estado contando hasta la saciedad, pero no el inconveniente: en una situación como esa, es muchísimo más difícil poner frenos a los problemas.
A la vez, a las personas -las físicas y las jurídicas-, se les ha ido permitiendo que fuesen incrementando su nivel de endeudamiento; pero eso, el monto total de la deuda personal, tiene un límite puramente físico, límite que, en requetemuchísimos casos ha sido sobrepasado.

A todo ello añadan que ya en los 80 se puso de manifiesto que incremento del PIB y utilización creciente del factor trabajo habían dejado de estar vinculados; y sumen otras dos cosas: el mayor ahorro de cualquier tipo de factor trabajo y la flexibilidad ilimitada introducida por las TICs, y la posibilidad -aportada por las TICs- de aumentar la productividad de los factores productivos utilizados casi de forma indefinida.
Y, para acabar, metan en el cesto la situación presupuestaria y comercial del país que genera casi el 25% del PIB del planeta y que es el padre de la moneda de referencia mundial: USA.

La última vez que se dio una situación semejante a esta (semejante, no igual) fue en 1929. (Recomendable: lean lo mejor que se ha escrito sobre lo que sucedió en el 29: el estudio de John Kenneth Galbraith, "1929: The Big Crash", en español editado por Ariel). Lo que viene, será semejante, pero con dos grandes diferencias: 1) aquello, por variadas razones, estalló de golpe; la llegada de esto será paulatina: en el 2007 ya empezaremos a intuir cosas, y 2) entonces, la conectividad del sistema era muy reducida; hoy, el nivel de integración de la información es casi total.

Cuantitativamente, la tragedia puede ser mayor, pero, cualitativamente se vivirá menos mal.

Santiago Niño Becerra. Catedrático de Estructura Económica. Facultad de Economía IQS. Universidad Ramon Llull.

HAVE YOURSELF A MERRY LITTLE CHRISTMAS

2009-12-23T23:37:00.002+01:00

Hola a tothom

Ja tenim el Nadal a sobre i jo, com cada any, he demanat al tió que em cagui cd's de nadales per la meva col·lecció.

De totes, la meva cançó de nadal preferida és HAVE YOURSELF A MERRY LITTLE CHRISTMAS, cada cop que l'escolto m'emociona... La vaig descobrir en un disc de xmas country que un any per nadal va portar el meu germà DANI a casa. Més tard vaig saber que la va estrenar la JUDY GARLAND el 1944 en un musical de la Metro Goldwyn Mayer que es titulava MEET ME IN ST. LOUIS. El film explicava la història d'una família que havia d'abandornar casa seva per anar a viure a NEW YORK enmig de les festes de Nadal. Abans d'abandonar la casa que les havia vist néixer, l'EVE ( JUDY GARLAND) canta aquesta nadala a la seva germaneta petita de 6 anys, la TOOTIE.

L'escena és encantadora, aquí la teniu, espero que us emocioni tant com a mi... ( també us passo la lletra per si la voleu cantar :) )))

BON NADAL, de tot cor, HAVE YOURSELF A MERRY LITTLE CHRISTMAS!!!!!!

Have yourself a merry little Christmas,

Let your heart be light

From now on,

our troubles will be out of sight

Have yourself a merry little Christmas,

Make the Yule-tide gay,

From now on,

our troubles will be miles away.

Here were are as in olden days,

happy golden days of yore.

Faithful friends who are dear to us

gather near to us once more.

Through the years we all will be together

If the Fates allow

Hang a shining star upon the highest bough.

And have yourself a merry little Christmas now.

LES X JORNADES DEL PECB, UNA GRAN FESTA!!!!

2009-12-11T13:20:00.001+01:00

Aquí em teniu, a l'aula Magna de les facultats de Filosofia i Geografia i Història de la UB durant la presentació de les desenes Jornades del PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE BARCELONA. Dos dies molt interessants, tal com ja us vaig comentar, amb una conferència del catedràtic de filosofia de la Universitat de Saragossa, Daniel Innerarity, que em va deixar clavada a la butaca. Una reflexió sobre com la societat actual estem hipotecant i malmetent el futur dels que han de venir. El professor va dir frases lapidàries com ara: "los vivos hemos hecho una coalición contra las generaciones futuras", " somos unos okupas del futuro" " vivimos en la tiranía del ahora". També va parlar de la necessitat de fer una "colectivización intergeneracional del tiempo" i de com els països nòrdics ja tenien unes "Comisssions de futur" de persones al marge de la política que vetllaven pels interessos de les generacions futures. Una passada!!!! Encara hi estic donant voltes...

Ah, i al final una brillant actuació del pallasso MONTI (que ningú pensi malament, en MONTY&CIA) i un pastís Sacher deliciós.

Felicitats a tota la gent involucrada amb el PECB per la seva feina i dedicació i a l'organització gràcies per fer-me sentir tan bé una vegada més.

PRESENTACIÓ DE LES X JORNADES DEL PEC

2009-11-27T12:30:00.000+01:00

Hola a tothom!!!!

Aquest dilluns i dimarts que ve, dies 30 de novembre i 1 de desembre, sóc l'encarregada de presentar l'acte inaugural i la cloenda de les desenes JORNADES DEL PEC.
Els actes es faran a la FACULTAT DE FILOSOFIA I DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA a patir de les 5 de la tarda.

Es el segon any que em convoquen per presentar-les i la veritat és que m'ho passo molt bé perquè la gent del PEC ( Projecte educatiu de Ciutat) són encantadors i els convidats que porten i els temes que toquen són sempre molt interessants. Enguany el tema és DEMOCRÀCIA, EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Dilluns en la sessió inaugural hi haurà una taula rodona que comptarà amb la participació de l'alacalde de DONOSTIA, ODÓN ELORZA i el dimarts una conferència a càrrec del professor de filosofia de la UNIVERSITAT DE SARAGOSSA, DANIEL INNERARITY.

Ahhh, i al final pastís i festa grossa que celebren els 10 anys !!!!!!!!!!!!!!!!

UNA CLASSE MAGISTRAL A LA UVIC

2009-11-27T12:20:00.000+01:00

Hola a tothom!!!

Tal com us vaig anunciar, el divendres dia 20 de desembre vaig donar una classe a la UVIC convidada per la meva amiga EVA ARDERIU que és professora a la facultat de PERIODISME.

La cosa va anar molt bé i els alumnes de darrer curs de periodisme van escoltar amb interès el que una servidora els explicava amb passió.

El motiu de la xerrada era la relació dels periosites dels MCM amb els periodistes que treballen als gabinets de comunicació i premsa ( que és l'assignatura que dóna la meva amiga EVA). Un tema apassionant per algú com jo que porta 15 anys a la ràdio i amb una estreta relació amb la gent dels gabinets de premsa.

Al final hi va haver preguntes de tota mena, sobre el tema de la classe i sobre la professió de periodista en general. Després de 2 hores de xerrola me'n vaig anar de la UVIC amb la sensació que aquells nois i noies se'n recordarien de mi una llarga temporada, ja, ja, ja

Des d'aquí, i per si algun d'ells llegeix el meu blog, us vull desitjar bona sort i que gaudiu tant com jo d'una professió tan excitant i bonica com frustrant alhora...

LA ÚLTIMA HORA DE "SERENDÍPIA"

2009-11-06T12:17:00.000+01:00

Com que molta gent m'ha demanat tenir de record la última hora de "Serendípia" i de la ràdio a la carta de la COM va desapareixer amb el canvi de la programació l'endemà de la seva emissió, podeu seguir el link del títol per a poder-la escoltar o bé anar a l'apartat dels àudios i clicar al damunt de l'àudio corresponent.

Una abraçada a tots !!

CLARA

QUAN VE EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES LA CASTANYERA, LA CASTANYERA...

2009-10-31T23:06:00.000+01:00

Hoooola a tothom!!!

Com podeu comprovar ja he anat a collir castanyes, ja les hem torrat i ja les tinc a la panxa barallant-se amb els panellets de la Sara, les costelles a la brasa, la botifarra, el pa amb tomata, la ratafia casolana que ha portat el meu amic Pere i el bescuit de xocolata i crocant que ha preparat una servidora per acabar d'arrodonir l'àpat...

Us preguntareu per què carai no he fet panellets, molt senzill, després d'uns quants intents de competir amb els que fa la meva sogra he desistit, o si ho voleu d'una manera més professional, després d'estudiar el producte de la competència durant anys he decidit retirar-me discretament i anar a la recerca de nous mercats... Aquí els teniu, ben presentats, ben fets i boníssims!!!! Felicitats Maria ets la reina del Mambo fent panellets :)

I jo, discretament, com us comentava, he obert una nova línia de productes típics de la Castanyada i hi he afegit el component HALLOWEEN ( tot màrketing...). Bescuit de xocolata amb crocant d'avellanes torrades i un toc de ratafia Russet, no és pas per res però ha durat 5 minuts a taula...

I com que demà encara continuem amb les castanyes, els boniatos i els panellets he decidit fer una altre bescuit per portar a casa dels meus pares. Aquesta vegada de yogurt natural i crocant d'avellanes i ametlles amb llimona. Té molt bona pinta...

Ah, per cert, divendres vaig quedar amb la meva amiga EVA ARDERIU, periodista com jo i professora de la Universitat de Vic. Tot dinant aprop de la plaça de la catedral vam planificar el contingut de la classe que donaré al seu grup d'alumnes el pròxim divendres 20 de novembre. El tema, per mí, apassionant: la relació dels periodistes de Ràdio amb els periodistes que porten els gabinets de comunicació. Estic emocionada preparant el tema, té molt de marro!!!

O sigui que tinc el temps just per païr els productes típics de la Castanyada que dilluns ja em poso a treballar la classe!!!!!!!!!!!!!

Fins aviat a tots i a totes i que la Serendípia us acompanyi :)

ARA SÍ QUE TINC TEMPS PER CUINAR!!!!!

2009-10-26T16:26:00.000+01:00

Hooooola a tothom!!!

Abans de res us demano disculpes per tenir el blog abandonat tants dies, sóc una mica desastre, glups... La veritat és que trobar feina porta una feinada de boig i entre preparar projectes, anar a Barna a reunions i preparar el meu repertori de cançons noves de trinca no tinc un minut per perdre actualitzant.

Jo, que sóc positiva de mena, estic aprofitant el temps que ara tinc i abans no tenia per fer coses que m'agraden i permeten expressar tota la creativitat que porto a dins ( que és molta, creieu-me...). Resumint, que he tornat a cuinar delicatessen, aquelles cosetes que no pots fer quan treballes i els menus del dia dia de la família ja són una càrrega massa pesada.

I perquè quedi constància de tot el que he fet, aquí teniu unes quantes fotos. La primera és un BACALLÀ AMB ALLIOLI. A la foto està estupend però haig de confessar que em va quedar salat com una mala cosa... era la primera vegada que el feia i vaig canviar l'aigua poques vegades, no em tornarà a passar!!!

Aquest peix tan bonic és un DENTO, peix de roca pescat pel meu pare, l'Eugeni a les aigües de la Costa Brava Nord. Al forn i amb un llit de patata i un bon sofregit de ceba i tomata és boníssim.

Aquí teniu unes ametlles torrades al forn i saladetes amb sal groixuda, un dels meus vicis ho confesso... Me les va portar amb la closca i tot la TERESA collides dels seus ametllers. L'altra dia mentre mirava els caçadors de bolets i flipava amb en JUSTO MOLINERO i el seu company canyí les vaig pelar... prova fefaent que les dones podem fer dues coses a l'hora i quedar-nos tan panxes :)

Un bon dia em vaig llevar i em vaig dir: i jo perquè no puc fer la pasta de full en comptes de comprar-la bona i feta al súper??? I ho vaig fer: mantega, farina i aigua, tot molt fred... i moooolta paciència.

El primer que vaig probar són uns bastonets salats, els vaig fer de ceba cruixent, de pipes i de formatge parmesà, em van quedar boníssims.

Després de l'èxit dels bastonets salats de pasta de full vaig decidir de fer un pas més i llençar-me a la piscina amb uns llaços de mel i llet condensada... tenia un cita familiar a VILAMACOLUM i volia quedar com una senyora... però vaig patir més que BEN HUR!!!!!!!!!! resumint, que per la feinada que porten els "p" llaços no val la pena fer la massa tu, la compres al súper i punto!!!! Ara, això sí, em van quedar prou bons i a taula no en va quedar ni un... potser perquè els vaig advertir que era la primera i l'última vegada que els feia !!!!!

Després de la meva experiència amb la pasta de full vaig reflexionar profundament i vaig arribar a la conclusió que havia començat la casa per la teulada, embolicar-me a fer experiments amb masses tan delicades sense haver fet mail de la vida PA!!!! I ja em teniu amb l'aigua, la farina, la sal i el llevat de París. Ara, això sí, seguint la meva màxima de convertir qualsevol cosa en un espectacle, en comptes de fer un pa rodó o una barra, vaig fer panets de gustos, aquests de la foto són de ceba.

Aquí teniu els deliciosos panets de pipes.

I què me' dieu dels panets de xoriç???? Un pecat per la dieta, sens dubte, però una delícia pel paladar.

Ja ho veieu, o no escric al BLOG o redacto la Bíblia en vers... Aquests són els experiments culinaris que he fet només els darrers 25 dies... Si en voleu la recepta d'algun en concret només m'ho heu de demanar.

Fins aviat i que la Serendípia us acompanyi :)

TAVERNA "LA BELLA LOLA"

2009-09-28T17:51:00.000+02:00

Dissabte passat vaig anar a cantar a la mítica taverna "La Bella Lola" de Callella de Palafrugell. Us deixo el vídeo d'un dels temes que vaig cantar acompanyada del mestre Antoni Mas. Tot es va desenvolupar en un ambient distès i familiar. Una vetllada magnífica

GRÀCIES SERENDIPIANS I SERENDIPIANES!!!!!!

2009-09-07T13:42:00.001+02:00

Hola a tots els meus estimats oients de Serendípia, m'agrada saber notícies vostres i comprobar que m'enyoreu tant com jo us enyoro a vosaltres. El començament d'aquesta nova temporada de ràdio ha estat dur per mi perquè malgrat els meus esforços per poder engegar un projecte en una altra emissora no hi ha hagut manera... És complicat per algú com jo, acostumada a portar una activitat professional trepidant, aturar-se de cop. Però en comptes d'enfornsar-me en la més absoluta misèria ( que seria el més normal en aquests casos) he decidit prendrem el que m'ha passat com una SERENDÍPIA i agafar-me aquests mesos sense activitat periodística per tirar endavant un projecte professional que fa temps que tinc tancat en un calaix : el meu primer disc.
Espero tenir-vos de FANS INCONDICIONALS a tots i a totes :) Us mantindré informats.

Un petonàs i que la Serendípia us acompanyi!!!

L'EQUIP DE SERENDÍPIA

2009-08-22T11:54:00.004+02:00

Aquí ens teniu, posant "al mal tiempo buena cara". El 19 de juliol de 2009 es va acabar una aventura radiofònica de 4 anys a COM RÀDIO. Un grapat d'il·lusions i de bons moments es van esfumar en un no res. De Serendípia ens quedem només amb les coses bones, amb l'amistat de la SANDRA GÓMEZ, la CARME PARRAS, en SANTI TERUEL, en PERE VIVES, en ROGER LÓPEZ i tots els col·laboradors del programa, i amb les mostres de suport i de carinyo dels companys i dels oients, els fidels SERENDIPIANS I SERENDIPIANES. Gràcies per tot !!!!

LLIURAMENT PREMIS RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA 2008

2009-08-13T12:21:00.004+02:00

Aquest és el moment en que vaig anar a recollir el premi de Ràdio associació de catalunya. "Menció de qualitat a millor programa de Ràdio en Català". Va ser un moment molt emocionant.

BENVINGUTS AL MEU BLOC

2009-08-12T19:51:00.005+02:00

Com que la tecnologia és molt imporant en els temps que corren, he decidit després d'una llarga reunió amb mi mateixa, donar a coneixer allò que faig en el meu camp professional i per això començo aquest bloc.
Per començar, deixeu-me fer-ho amb una cançó de benvinguda, "Qualsevol nit por sortir el sol" de Jaume Sisa, interpretada per en Joan Eloi Vila a la Guitarra i per una servidora en directe en un dels programes de ràdio que he fet.
Benvinguts

http://www.catalanmusictube.cat/audio/94/qualsevol-nit-pot-sortir-el-sol